diumenge, 2 de juny del 2013

Caminada per recollir herbes per fer ratafia i tast de ratafia Volcànica


La nova Ratafia Volcànica es presentarà aquest proper diumenge 9 de juny a les Fonts de Salitja, sota el Volcà de la Crosa.

Després de la caminada per recollir herbes per fer la ratafia d'enguany, hi haurà els actes de presentació i tasteig de la nova Ratafia Volcànica per a tots els assistents.


Acompanyen la presentació els Tosquigets, les galetes de pedres volcàniques gentilesa de la pastisseria Noguera de Vilobí.


Tot seguit hi haurà una botifarrada popular per tots els participants que ho desitgin, a un preu de 5 euros.

Us hi esperem!

Ratafia Volcànica
http://www.volcadelacrosa.blogspot.com/

dissabte, 18 de maig del 2013

34es Jornades Gastronòmiques MAIG 2013

JORNADA DE LA GAMBA

Dia: 6 de maig
Lloc: Cau del Nap

DEGUSTACIONS

Gambes de la Costa Brava
Truita d'alls de Banyoles amb ous de pagès de Can Sabenc de Salitja
Amanida d'esparvuls de Vilobí d'Onyar
Pa de Can Noguera de Vilobí d'Onyar
Cervesa Estrella Damm Inèdit
Vi blanc Treyt 2011 Oliver Conti D.O.Empordà
Vi rosat Gregal 2011 Can Sais D.O.Empordà
Maduixes del Maresme
Iogurt de Pagès d'El Provençal de Riudellots de la Selva
Ratafia Volcànica

4a Fira de la ratafia i productes de la terra


4a Fira de la ratafia i productes de la terra
Lloc: Centelles (Barcelona)
Organitza: Ajuntament de Centelles
Dates: 1 i el 2 de juny
Termini màxim inscripció: 12 de maig

L’Ajuntament de Centelles organitza el cap de setmana de l’1 i 2 de juny la 4a Fira de la ratafia i productes de la terra, una fira dedicada fonamentalment a la ratafia i licors d’herbes i als productes de la terra, especialment agroalimentaris, de proximitat, ecològics, naturals i/o artesanals. La fira s’acompanyarà d’activitats paral·leles, gastronòmiques, didàctiques, etc, que giraran al voltant dels productes comercialitzats a la mateixa.

Si fos del vostre interès participar amb una parada a la mateixa, o coneixeu algú que hi pogués estar interessat, us demanem que en feu difusió i que per qualsevol dubte contacteu amb l’Ajuntament de Centelles, 938 811 257 o al correu saeznv@diba.cat (Virtuts Saez) . Podeu seguir la fira a facebook:
http://www.facebook.com/pages/Fira-de-la-Ratafia-i-Mercat-de-la-Terra-de-Centelles

Gràcies per la vostra atenció. Us desitgem molta sort en el vostre negoci.

dissabte, 11 de maig del 2013

Curs de cata de vins a nivell d'iniciació amb el sommelier Joan Perez



Benvolgut/da,

Ens posem en contacte amb tu per informar-te que estem organitzant un curs de cata de vins a nivell d'iniciació amb el sommelier Joan Perez.

El curs es farà el mes de maig-juny i tindrà una durada de 3 sessions, una sessió dedicada als vins blancs i caves i, dos sessions als vins negres.

Els dies del curs seran el 31 de maig, 7 i 14 de juny de les 21.00h a les 23.00h aproximadament.

Per més informació i/o per apuntar-te ho pots fer a través del correu electrònic:info@cellerraimada.cat o bé per telèfon al 972.47.36.04.


Moltes gràcies.

Atentament,

Celler Raïmada

La Ratafia dels Raiers navega amb força

La centenària Licors Portet

La Ratafia dels Raiers navega amb força

Fundada fa 127 anys a la Pobla de Segur, Licors Portet obre mercat a Girona amb la mirada fixada en la gastronomia internacional.


L'empresa també elabora una gamma de licors de la Val d'Aran
La ratafia és un projecte molt lligat a la cultura i la natura del territori


Tres germans de la conca de Tremp van arribar a principis de 1880 a la Pobla de Segur, es van instal·lar al costat de la font del Pou i hi van començar a destil·lar aiguardent i licors dolços. Portaven de casa el nom de Cal Col·lector, i així es va batejar la fàbrica a la Pobla i així es coneix popularment, encara avui, el negoci. Els tres germans Ribera i Samsó es van casar amb tres germanes, filles totes tres d'un propietari local, Josep Borrell i Tresserra, amo del Cafè La Unión. L'ampliació de la família i del patrimoni els va empènyer a canviar de local,a prop de l'església, i van obrir una botiga per vendre els licors, llavors amb el nom Borell i Ribera.

Així va néixer Licors Portet, ja fa més de 125 anys, una empresa familiar que ha sobreviscut a més d'un segle de canvis en la manera de produir i de comprar i de beure dels consumidors del país sense perdre en absolut l'artesania i el regust de la tradició.


El producte estel·lar és la ratafia. La fabriquen amb maceració de nous del Pallars Jussà i la destil·lació d'una vintena de plantes aromàtiques, arrels i espècies. Es ven amb el nom Ratafia dels Raiers i l'any que ve complirà cinquanta anys de vida. La maceració, inusual en les ratafies tradicionals, li dóna un sabor més fi, que li ha facilitat la seva entrada també en altres sectors de mercat, com el dels vins fins. L'any 2009, coincidint amb la celebració del 125è aniversari de l'empresa, van fabricar una ratafia especial per a l'ocasió. Els actuals propietaris, Àngel i Carlos Portet, la van concebre en homenatge al seu pare, Joan Portet. Havia entrat a treballar el 1949 i va acabar comprant el negoci, que a causa de quedar-se sense relleu generacional per a l'empresa, la saga Ribera i Borell va haver de traspassar a altres mans.

La ratafia especial del 125è aniversari va ser premiada l'any 2011 amb la medalla d'or del Concours Mondial Bruxelles de vins i espirituosos. El premi és molt valorat pels Portet, ja que es tracta d'un concurs bastant restrictiu per als licors. És una missió gairebé impossible, però, poder valorar personalment si el premi era merescut: només en van embotellar tres-cents ampolles, molt difícils de trobar. I els Portet no estan per reproduir l'experiència, sinó per continuar caminant amb coses noves.

“Ara volem obrir mercat a les comarques de Girona”, explica l'Àngel Portet. Un lloc complicat perquè s'hi concentren molts productors, però també amb moltes oportunitats perquè és un mercat que en consumeix i amb una xarxa ja feta de botigues i restaurants que n'ofereixen regularment, molt més que en altres zones de Catalunya.

La porta a l'exterior.
“És el paradís de la ratafia, i hem buscat un acord amb uns nois joves i molt dinàmics, Èpica Mediterrània, amb qui esperem treballar molt en temes de gastronomia i comercialització.” El mercat de Girona també és la porta cap a la internacionalització, confien els Portet.

A més de la ratafia, Licors Portet també disposa d'una gamma interessant de licors tradicionals de la Val d'Aran: Fruts deth Bòsc Dera Val, Granhons Dera Val, la ratafia aranesa Aigua de Nodes, el Licor de Cassis Dera Val i l'aiguardent Flor de Nhèu. També tenen oberta una línia de negoci de “licors a la carta”, per a empreses que vulguin un licor especial per acompanyar els seus productes o oferir als seus clients, i participa en projectes com el Parc de les Olors,


Àngel Portet, que mentre atén periodistes o curiosos respon també als requeriments de manera ininterrompuda –“tanta quantitat de tal herba, tanta de tant altra”, ordena de memòria–, és un empresari atípic. Activista cultural, ha estat més vint anys al capdavant de l'associació que ha rescatat de la història els raiers del riu Noguera Pallaresa, participa en projectes de gastronomia natural com Slow food i el llibre editat amb motiu del 125 aniversari el va encarregara un amic seu, l'escriptor arenyenc Pep Quitana, amic del Pirineu i de la ratafia des que fa trenta anys Quintana va treballar amb el projecte d'una biblioteca mòbil per portar el servei als pobles del Pallars i la Ribagorça. El llibre, que conté receptes culinàries amb ratafia i altres licors, repassa amb ironia la història i l'actualitat de l'empresa amb una qualitat exquisida, gairebé artesanal. Com la ratafia.

Històrica

Licors Portet es va fundar el 1884 amb l'obertura de Cal Col·lector, un taller per produir licors fundat per tres germans arribats a la Pobla des de Conques.

Nou impuls

Un treballador de la casa, Joan Portet, va comprar el negoci el 1949 quan la família fundadora se'n va desvincular, ja que els descendents havien optat per altres ocupacions.

Museu

La botiga de Licors Portet és també un petit museu farcit de peces antigues de l'empresa que serveixen per explicar l'elaboració artesanal dels licors.


L'Econòmic


Comentaris
Casal Indep Aiguaviva Sant Dalmai Vilobí Salitja (Vilobí d'Onyar)
Una ratafia ideal pels nostres temps. Es com una ginebra prèmium

dissabte, 27 d’abril del 2013

33es Jornades Gastronòmiques SARDINADA 2013

JORNADA DE LA SARDINA

Dia: 8 d'abril
Lloc: Cau del Nap

Degustació:

SARDINES DE LA COSTA BRAVA
FESOLES DEL GANXET DE CAN SABENC DE SALITJA
PA RODÓ DE CAN NOGUERA DE VILOBÍ
AVELLANES DE SANT DALMAI
GALETES TRIAS DE SANTA COLOMA
CERVESA ESTRELLA DAMM INÈDIT
CAVA SALITJA
RATAFIA DOLÇA 2013
RATAFIA VOLCÀNICA
JAGERMEISTER

diumenge, 7 d’abril del 2013

VILOBÍ SALITJA I SANT DALMAI, MUNICIPI GASTRONÒMIC: Restaurant L'Empalme

Restaurant L’Empalme. Restaurant de La Cuina de la Botifarra Dolça. Col·laborador de la Nit Gastronòmica i Fira Festa de la Botifarra Dolça

Continuem la nova secció amb articles sobre els restaurants del nostre municipi membres de la Cuina de la Botifarra Dolça. Hem sortejat l’ordre d’aparició dels restaurants, que serà Can Xavi, Ca la Roser, L'Empalme, Les Bòries, La Crosa, i El Mirador de l'Aeroport, tots ells col·laboradors de la Fira-Festa de la Botifarra Dolça.


Ens trobem al davant d’un altre clàssic del municipi, inaugurat el 16 de juliol de 1992. Jo aleshores vivia a Barcelona, on ja en aquella època era un restaurant conegut en alguns cercles de ciutadans que aprofitaven les escapades fora de la capital per cercar on menjar uns bons cargols. D’alguna manera em vaig convertir en la seva enveja quan l’any 97 varen saber que venia a viure a Vilobí.

Durant tots aquests anys, l’Empalme ha continuat excel•lint amb els seus cargols. Els meus preferits són a la llauna amb allioli, però darrerament tenen noves propostes, com ara cargols a la mallorquina, cargols amb sépia i cargols amb tripa de bacallà. Els haurem de provar.


Segur que us sonen les dues persones de la foto. Dóna gust i confiança anar a un restaurant sabent que sempre t’hi trobaràs les mateixes persones a la sala i als fogons. La Dolors és a la cuina des del bell començament. Explica que els seus inicis en el món del cargol varen tenir un punt de còmic. En una de les primeres ocasions on va haver d’enfrontar-se amb els excelsos petits banyuts, per preparar-ne per a 70 persones, que li deixaren, és clar, la cuina petita, va haver de recórrer al forn del flequer per coure’ls i a una furgoneta per dur-los al restaurant.


El negoci és espaiós, amb tres sales de menjador, bar, i jardí arbrat. Sota aquests arbres cada any ens serveixen les butis als participants a l’Espardenya-buti de la Festa Major. Del bar també en treuen molt de profit, diguem-ne, botifarrer. El dia que vaig anar a fer l’entrevista hi vaig comptar cinc partides de botifarra simultànies, però els qui hi sovintegen ja saben que trobar-lo ple de persones jugant, xalant i bevent és la imatge habitual.


Serveixen dinars de dimarts a dissabte, menú i carta. També es dediquen a l’esmorzar de forquilla. Els caps de setmana d’estiu afegeixen sopars al jardí a la seva oferta. Per suposat, per encàrrec podeu entrar en tractes per a àpats de colla i celebracions. La carta té tres pilars principals. En primer lloc, els cargols, és clar. En segon, la brasa, amb molta varietat de peces enllà del quartet habitual conill-botifarra-costelles-pollastre acompanyades d’un allioli solvent. En tercer lloc, els guisats, altrament dits platillos: ànec amb salsifins, peus de ministre amb cargols, pota i tripa, etc. La canalla es llepa els dits amb les croquetes casolanes o amb les patates farcides. A qui li interessi saber-ho, aquí està ben vist demanar un porró per a beure el vi.

La Recepta

PEUS DE PORC L'EMPALME

La Dolors s’ha avingut a compartir amb els lectors la recepta dels peus de porc. Podeu comprar-los al carnisser ja bullits, altrament, els bulliu vosaltres mateixos durant dues hores ben bones. Enfarineu-los i fregiu-los; i reserveu-los. Amb la paciència i mètode habituals, prepareu un sofregit de ceba, all i tomata. Passeu-lo per la batedora i el colador. Disposeu els peus en una safata d’anar al forn, amb el sofregit per sobre, i enforneu-lo quinze minuts. Aquesta és la preparació bàsica, que admet els afegits habituals: cargols, gambes, cloïsses, salsifins, etc.



Germà Coenders
Escriptor gastronòmic