dimecres, 21 de desembre de 2011

En Moi ens ha deixat

Per culpa del glaç i la mala sort en Moi ja no estarà més entre nosaltres físicament. El teu esperit sempre hi serà. Moi, descansa en pau. Els teus amics et recordarem sempre.

Les 17es Jornades queden suspeses en senyal de dol.


La rel

La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra l'estiu
i l'hivern, al foc, escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.

I no li prenc res de franc!
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.

Joana Raspall. Versos amics, 1998


Moi Fusté

Avui Vilablareix està de dol. En Moi ens ha deixat. Són aquelles coses que no entenem però que a vegades passen. Tots i totes ens preguntem per què, per què en Moi. Però no tenim ni tindrem resposta. No hi ha ningú que ho pugui entendre ni ningú que ens pugui explicar per què ara era l’hora d’en Moi. És injust, molt injust.
Però hem de continuar.
Ara en Moisès no hi és, però ens toca seguir fent molt i no defallir. Ens toca estar contents d’haver pogut conèixer-lo i haver pogut gaudir d’ell, de la seva vitalitat i la seva energia, de les seves ganes de fer coses, de conèixer i de lluitar. La seva manera de ser ens encomanava a tots i a totes i ens ha de seguir servint de motiu per no aturar-nos.
Per ell, per la seva família i per aquest país que ell s’estimava tant, hem de continuar. Moisès, els teus objectius vitals eren els nostres i no dubtis que no defallirem.
En nom meu, de tot el Consistori i de tot el poble de Vilablareix et donem les gràcies per mostrar-nos el camí.

David Mascort i Subiranas

Durant dos dies i amb motiu de la mort d’en Moisès Fusté i Serra a l’Ajuntament hi haurà penjades les dues banderes que ell s’estimava més, l’estelada i la de Vilablareix, amb dos crespons negres en senyal de dol.


Moisès Fusté i Serra
Persona molt compromesa amb el seu poble i el seu país, militava en un independentisme obert i transversal


La notícia de la mort d'en Moisès ha sacsejat l'ànim de tots els qui, d'una manera o una altra, l'hem conegut, tractat i apreciat. Només podem intuir, des de la nostra pròpia commoció, el dolor dels seus amics més propers i de la seva família, a qui voldríem poder confortar.

En Moisès era un home de poques paraules, les justes, les necessàries. Sempre, emperò, paraules amables i considerades, com els seus gestos. Vivia pendent de la Raquel, dels fills –tan petits–, dels pares. Li agradaven les coses senzilles, l'escalf d'amics i companys, tenir cura de l'euga...

Era també una persona molt compromesa amb el seu poble i amb el país. Treballava per Vilablareix amb convicció, des del mil plataformes i activitats, amatent a millorar les condicions ambientals i de vida. De tot en feia un ús discret, una mica com si les coses no li fossin pròpies, com si no hi tingués dret o com si li fossin prestades. Aquesta actitud emanava d'un respecte i un agraïment profunds per la mera existència.

Havia militat a Esquerra Republicana i, més enllà d'aquesta adscripció, militava en les files d'un independentisme obert i transversal, fent realitat la imatge que des de tot arreu, des de la feina més modesta o menys visible, es podia treballar amb honestedat per construir un país més lliure i més just.

Dissabte passat va participar en el Plenari de la Coordinadora de les Consultes, a Argentona, com a membre de Vilablareix Decideix. Fa mesos que treballava, amb tossuderia, sempre estretament amb l'Ari, per crear Vilablareix per la Independència, l'extensió de l'Assemblea Nacional Catalana al seu municipi. Se'n va sortir i n'estava content.

Moisès: no ens podràs acompanyar en la constitució del Gironès per la Independència, a començament d'any. No podràs assistir al naixement, el proper mes de març, de l'Assemblea Nacional, que amb el teu esforç has contribuït a bastir.

Escrivim amb feines i treballs, sense fer-nos a la idea que la teva absència és definitiva. No sabem com continuarem treballant amb el buit que deixes i la tristesa que sentim, però ho farem. Avui t'ha estat arrabassat el futur. Nosaltres treballarem per modelar-lo i fer-lo tan semblant com puguem al futur que somniaves per als teus fills.

(*) Els companys i companyes del Gironès Decideix i Gironès per la Independència (ANC) recorden Moisès Fusté i Serra, que va morir ahir, als 35 anys, víctima d'un accident de trànsit

EL PUNT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada