diumenge, 27 d’abril de 2014

VILOBÍ SALITJA I SANT DALMAI, MUNICIPI GASTRONÒMIC Can Ginesta LA RECEPTA DEL RESTAURANT Canelons freds

Bar Restaurant Can Ginesta
Carrer Madrenys, 14
17185 Vilobí d'Onyar
Tel: 972473110
Mail: arnau67@hotmail.com
Horai: De dilluns a divendres de 7 a 16h - Dissabtes de 7 a 24h - Diumenges tancat

Em fa molta il•lusió poder escriure sobre aquest restaurant. Aquí hi vaig fer el meu primer àpat a Vilobí, l’estiu del 1997. Encara recordo que em varen servir galta de porc amb patates, vi i sifó, tot plegat molt reconfortant per al cos de 29 anys que jo tenia aleshores. Aquí els meus compares em varen dir que seria padrí, a principis de tardor de 2010. Ens varen servir fesolets acabats de desgranar amb cansalada. Per beure, el mateix. Aquí veníem a fer toc amb vi ranci els de la primera etapa de la revista Tosquija mentre esperàvem ser-hi tots per començar la reunió. Aquí venim sempre com a primera cosa en tornar de viatges llargs i cansats amb cotxe; fins i tot abans de descarregar el maleter i obrir la porta de casa. Si l’arribada és al matí, ens serveixen peus de porc a la brasa i entrepans de llom amb formatge; si és al migdia, de tot, del que hi hagi. Aquí han crescut les nostres filles, que hi han vingut una vegada a la setmana a dinar amb els avis d’ençà que han pogut rosegar els primers aliments sòlids. L’aparença del restaurant és la contrària de la que solen tenir els restaurants per anar-hi amb nens petits. Doncs és una aparença equivocada. Als nens els encanta anar-hi, i a les mestresses, que hi vagin. Per tot, això, us dono les gràcies. És clar que, a banda dels aspectes personals tinc una feina per fer i haig d’escriure un article sobre aquest restaurant. Vet-lo ací.

L’establiment és familiar i gairebé centenari. Està documentat des de 1921 en aquest mateix indret. Aleshores era també hostal i botiga de llegums, amb la Dolores als fogons i en Pep. Els succeïren la Pepita als fogons, i en Siset, que tots coneixem, amb la Lola i la Quimeta. La tercera generació de la família són la Lurdes als fogons, la Dolors, la Fina i la Roser, i la quarta l’Arnau. Menys la primera generació, totes tenen membres en actiu.

L’any 1984 varen patir un incendi que no va deixar res dret, i varen haver de recomençar de zero. Tot i així, el local tal com el varen refer, té un aire clàssic indiscutible, i la clientela fidel només enyora la llar de foc que en altre temps hi havia al bar.

Punt de trobada local amb majúscula, negreta i subratllat, va ser dels primers llocs a Vilobí on es va poder escoltar una ràdio, mirar un televisor, i, més modernament, els partits de futbol del canal plus. Lloc d’inacabables partides de botifarra, amb els indispensables cafès, copes i puros. Quan el tabac era tabac i la llei permetia consumir-lo, tenien uns caliquenyos de bandera. Com tots els llocs de trobada, ha tingut motius. Potser el més cridaner és el bar de los caracoles, en honor als cargols de la Dolores, que tota una generació de vilobinencs adoptius endrapava amb fruïció.

Amb la Pepita i la Lurdes ens trobem segurament al davant de la cuina feta per les dues generacions de reines més ben coronades de la cuina casolana que hi ha per aquestes contrades. Què us n’he de dir dels cigrons, fregits amb cansalada de dues menes? I del cap de xai? I de l’escudella? I de les galtes rostides? I de la tripa i dels peus de porc, amb un suc que fa que sembli que no hi ha mai prou pa per sucar-hi? La salsa d’aquests peus i d’aquesta tripa, la Pepita la fa igual ara com la feia fa seixanta anys.

Ens trobem també davant d’un dels llocs, que cada cop en queden menys, on no se li escatima res al client: sempre hi he pogut menjar per la gana que he tingut i beure per la set que he tingut, i no m’han vingut mai ni em vindran mai amb les habituals collonades de garrepa “el cafè només entra al menú a canvi de les postres” ni mai hem hagut de triar entre la gasosa, l’aigua i el sifó si volíem una mica de cada cosa.

Dit això, es podria pensar que és un restaurant enfocat sobretot a persones que fan feines físiques importants, i, encara que quedi malament dir-ho, de sexe masculí. El cas és que també les persones amb treballs d’oficina i, encara que quedi malament dir-ho, de sexe femení, hi troben plats lleugers i contemporanis al seu gust: segons l’època, amanides molt completes i variades, sopes, verdura, gaspatxo, arròs a la cubana, calamars o xipirons fregits amb un enfarinat molt fi, musclos al vapor, pastissos d’escalivada, canelons freds de tonyina, carns a la brasa, i molt més. Per esmorzar: entrepans “mini”; val a dir que una mica menys “mini” del que sol ser habitual.

Serveixen esmorzars de dilluns a dissabte, dinars de menú de dilluns a divendres, i sopars a la carta els dissabtes. Quan fa bon temps, obren la terrassa. Per sopar, can Ginesta d’alguna manera es transforma. El parament és més acurat. L’ambient més festiu. La foscor exterior dóna una calidesa afegida a l’ambient interior. La carta té alguns elements molt recomanables, de la casa, com la torrada tèbia amb compota de poma i botifarra negra o els cargols amb costelló, musclos i sépia; i clàssics, com el xató, o el pop a la gallega. L’esperit no es transforma, és el de sempre.


LA RECEPTA

Canelons freds

Ingredients

• Làmines de caneló

Per al farcit:

• Tonyina de llauna
• Pebrot escalivat
• Ceba tendra
• Ous durs
• Maionesa
• Molla de pa
• Enciam

Per a la salsa:

• Maionesa
• Whisky
• Ketchup

Per a decorar:

• Ou dur
• Pebrot escalivat
• Olives negres


Es tallen menuts tots els ingredients dels canelons i es pasten una mica. Es bullen làmines de caneló, s’estenen al marbre de la cuina i es van omplint i cargolant amb el farciment. Es barreja maionesa amb una mica de whisky i ketchup i es tira per sobre dels canelons. Es pot decorar amb ou dur ratllat, làmines de pebrot escalivat i rodelles d’olives negres.

Germà Coenders

Cap comentari:

Publica un comentari