24a FIRA DE L'AVELLANA DE LA SELVA Brunyola 5, 6 i 7 d'octubre del 2018

Divendres,5 d’octubre

20.30 h III Vetllada Popular.
Organitza: Associació de Joves de Brunyola i
Sant Martí Sapresa. Botifarrada popular. Cal reservar tiquet, abans del dia 4,
al 972 42 32 14 o a: info@brunyola.cat.
Preu: 10 euros
21.30 h Espectacle “Màgia Rosa”, amb Nanu Ferrari.

Dissabte, 6 d’octubre

II Marxa Popular Solidària de l’Avellana, 10 km.
Marxa solidària organitzada pel Consell Esportiu de la Selva i l’Ajuntament de
Brunyola i Sant Martí Sapresa, amb la col·laboració del club Avellana Límit.
(Cal inscripció prèvia: http://www.selva.cat/esports/o a info@brunyola.cat)
Els beneficis obtinguts aniran a l’AMPA de l’escola d’educació especial Font
de l’Abella.
De 8 a 9 del matí, a la zona de sortida (al costat de la plaça), lliurament
dels dorsals.
9.00 h Sortida de la marxa.
A partir de les 10.00 h
Lliurament d’obsequi i esmorzar popular per a tots els participants.
12.00 h Inauguració de la fira amb presència del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra i Pla; de la Pubilla, Neus Codina i l’Hereu, Martí Madrenys; de la Selva 2018 i d’altres autoritats.
Pregó de la fira: xerrada i presentació de l’exposició i llibre
Els colors de la ratafia, a càrrec de l’autora, la farmacèutica Anna Selga i Martí.
Inauguració de les exposicions.
• Els colors de la ratafia, fotografies d’Anna Selga
• BiodiversiTer, la biodiversitat de la conca del Ter
13.00 h Vermut amb avellana i degustació de productes km 0 amb avelanes, cortesia de:
Restaurant Can Gabatxó, Brunyola
Restaurant El Castell, Brunyola
Restaurant Can Segarra, Brunyola
Restaurant Can Valls, Sant Martí Sapresa
Restaurant Horta d’en Puig, Brunyola
Agropecuària Mas Bes SL, Salitja
Embotits Boada Porcel, Vilobí d’Onyar
Pastisseria Noguera, Vilobí d’Onyar
Pastisseria Serra Tornés, Riudarenes
16.00 h Tallers familiars.
• Tallers de xocolata a càrrec de la pastisseria Noguera
• Tallers de tast de cervesa a càrrec de Joan Benejam, Cervesa Rufa
16.30 h Visita guiada al castell de Brunyola.
17.00 h Animació infantil amb Jordi Tonietti.
24.00 h Concert XII edició Avellana Jove.
Organitza: Associació de Joves de Brunyola i Sant Martí Sapresa. Amb les
actuacions de: Miquel del roig, Germà Negre i Masovera Barbuda i final de
festa amb DJ.

Diumenge,7 d’octubre

De 10 a 13 h Farcells de jocs tradicionals
per a petits i gran.
De 10 a 11.45 h A la sala d’actes de l’Ajuntament,xerrades tècniques sobre l’avellana i la comercialització del producte.
• Presentació de l’Associació Avellana de Brunyola a càrrec del seu
president.
• El procés de creixement i difusió d’un producte amb valor social, a
càrrec de Marc Vilahur (Fundació Emys).
• Un cas d’èxit: passar de granja de llet a comercialitzar producte
elaborat, a càrrec d’un representant del Mas Negre.
• Col·loqui.
11.00 h Visita guiada al castell de Brunyola.
12.00 h Missa a l’església parroquial de Brunyola amb l’acompanyament
de la Coral Ressons de l’Onyar.
15.30 h Sardanes a càrrec de la cobla La Principal de l’Escala.
16.00 h Visita guiada al castell de Brunyola.
17.30 h Concursos a la plaça del Castell:
• III Concurs de Collir Avellanes a mà
• XVI Concurs Internacional d’Esclovellar avellanes
• IX Cursa amb Sacs a l’esquena VI memorial Pere Parera
18.30 h Cantada d’havaneres amb el grup Els Pescador de l’Escala.
19.00 h Rom cremat.
21.00 h Cloenda de la Fira.

Bases del 37è Concurs de Ratafia de Santa Coloma de Farners

9 de novembre del 2018

1. Objecte
El Concurs de Ratafies Catalanes Casolanes de Santa Coloma de
Farners, promogut per l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners i
per la Confraria de la Ratafia, consisteix a fomentar l’elaboració de
ratafia catalana casolana i a destacar aquelles que, segons els criteris del concurs, siguin considerades les millors.

2. Termini
El termini d’admissió de ratafies començarà el dilluns 1 d’octubre i
finalitzarà el divendres 2 de novembre a les 14 h. No s’admetran a
concurs ratafies lliurades més enllà de l’hora de finalització del concurs.

3. Forma de participació
Podran participar-hi tots els elaboradors de ratafia catalana casolana
que ho desitgin. Requisits:
- Cada concursant podrà presentar una única ratafia catalana casolana.
- La quantitat de ratafia serà de 1/2 litre.
- La ratafia s’ha de presentar en un envàs de vidre transparent unificat i amb tap de suro. Demaneu les ampolles i els taps o feu el canvi de recipient a les oficines de la Casa de la Paraula de Santa
Coloma de Farners.
- Cada ampolla de ratafia presentada s’haurà d’acompanyar amb
un sobre tancat que contingui el nom i cognoms, l’adreça, el telèfon i el correu electrònic del concursant.
- Les ratafies s’hauran de presentar a la Casa de la Paraula de Santa
Coloma de Farners, de dilluns a dissabte, en horari de 10.00 a
13.00 h. També podeu fer arribar les ratafies per transportista a
la següent adreça: Casa de la Paraula. C/ Prat, 16. 17430 Santa
Coloma de Farners.
- Les ratafies presentades a concurs quedaran en propietat de l’organització i no seran retornades.

4. Característiques de la ratafia presentada
Els participants, pel fet de participar, declaren sota la seva responsabilitat que cada ratafia:
- Inclou nou verda com a ingredient indispensable de la ratafia catalana casolana.
- Està elaborada amb base d’aiguardent (també s’accepten cremes
anisades)
- Ha estat elaborada pel participant i és una ratafia original seva.
- No té cap contingut perjudicial o que pugui ocasionar lesions.
El comitè organitzador tindrà la facultat de rebutjar les ratafies que
incompleixin les característiques anteriors.

5. Premis
El jurat triarà tres ratafies de totes les presentades al concurs. D’altra banda, hi haurà un premi per a la millor ratafia local, que serà per a aquella ratafia de Santa Coloma de Farners que tingui més
puntuació.
Cadascun dels guanyadors obtindrà els següents premis:
- 1r classificat: garrafa d’or, un viatge per a dues persones i un lot de
productes ratafiaires.
- 2n classificat: garrafa de plata i un lot de productes ratafiaires.
- 3r classificat: garrafa de bronze i un lot de productes ratafiaires.
- Millor ratafia local (si no està dins els 3 primers classificats): garrafa
d’or, un lot de productes ratafiaires i reproducció limitada de la
seva ratafia.
A les 7 ratafies següents se’ls obsequiarà amb un lot de productes
ratafiaires.
L’organització agrairà la participació a tots els concursants amb un
obsequi que s’haurà de recollir en el moment de presentar-se en el
concurs.

6. Condicions de participació
Podrà participar en el concurs qualsevol persona física de 18 anys,
o més, que no hagi estat implicada en la definició o preparació
d’aquest concurs.

7. Contingut de la ratafia presentada
Els participants assumeixen la responsabilitat envers l’organització
del contingut de la proposta presentada i en seran responsables
davant de tercers. Els participants es fan responsables davant de
tercers del contingut de la ratafia amb total indemnitat per part del
l’entitat organitzadora. L’enviament d’una ratafia al concurs no pot
infringir els drets de tercers.

8. Jurat
Es formaran dos jurats, els quals tindran la facultat de rebutjar i excloure del concurs les ratafies que incompleixin els requisits i les
condicions establerts en aquestes bases. El jurat està format per
professionals i experts del món de la ratafia, i membres de la Confraria de la Ratafia. El jurat tindrà la facultat de triar les ratafies guanyadores.

9. Selecció de propostes guanyadores
Un primer jurat format per persones vinculades al món de la ratafia
es reunirà dins els dies posteriors a l’acabament del termini i escollirà
d’entre les ratafies admeses a concurs una selecció de 10 ratafies,
que seran les finalistes. Es farà públic el número de les 10 ratafies
finalistes (sense facilitar dades personals).
Un segon jurat, format per 5 persones, seleccionarà en el transcurs
del sopar popular del divendres 9 de novembre les tres ratafies guanyadores d’entre les 10 finalistes.
L’organització es posarà en contacte amb els finalistes i la persona
guanyadora. El nom dels premiats es farà públic en l’acte de lliurament de premis que tindrà lloc el mateix divendres 9 de novembre a les 23 h a la Vela de la Ratafia.

10. Propietat intel·lectual i industrial
Les persones participants cedeixen expressament a les entitats organitzadores, amb caràcter d’exclusiva i sense limitació temporal, és a dir, durant tot el termini de vigència dels drets d’autor i per tot l’àmbit
territorial universal, els drets d’explotació de la propietat intel·lectual
de les propostes que s’hagin presentat al concurs, de conformitat
amb la Llei de propietat intel·lectual vigent, inclosa la seva explotació
a la xarxa d’Internet, així com els drets de propietat industrial que
es puguin derivar d’aquesta explotació, amb finalitats no lucratives.
En conseqüència, l’organització podrà utilitzar els drets de propietat
intel·lectual adquirits, sense dret per part de les persones participants de percebre cap compensació addicional.

11. Altres disposicions
Davant de possibles dubtes en la interpretació de les bases, prevaldrà el criteri de les entitats organitzadores, que es reserven el dret a modificar, en cas que resulti necessari, els procediments aquí establerts. La participació en aquest concurs implica l’acceptació total d’aquestes bases per part dels participants

CONFRARIA RATAFIA

XIII FIRA DE LA POMA I LA PERA Vilobí d'Onyar, 29 de setembre del 2018

Amb gran assortit de ratafies i els ingredients per fer-ne de casolanes!

Projecten un centre turístic a Santa Coloma de Farners

L’Ajuntament vol construir un espai d’acollida al parc de Sant Salvador amb la ratafia i el patrimoni com a reclam

Una foto de l’emplaçament del centre turístic projectat a Santa Coloma, ahir. DAVID RUEDA / AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE FARNERS.

Jordi Ferrer - SANTA COLOMA DE FARNERS

L’Ajuntament de Santa Coloma de Farners projecta un centre turístic al parc de Sant Salvador. L’equip de govern (ERC i MES) treballa en un espai d’acollida de visitants que tindria com a reclam el patrimoni natural, cultural i arquitectònic com a reclam i amb espai propi per a la promoció i producció de la ratafia, un dels símbols del poble.

L’alcalde de Santa Coloma, Joan Martí (ERC), va anunciar ahir que el consistori ha presentat el projecte a la direcció general de Turisme de la Generalitat. El projecte inicial està valorat en 1.107.274 euros “amb la intenció d’executar-lo en el termini de tres anys”, va dir el batlle en el dinar tradicional amb els representants dels mitjans amb motiu de la festa major. A través del pla del foment del turisme, el consistori aspira a rebre un ajut de 350.000 euros. Si no els és concedit, l’Ajuntament es plantejaria el calendari –va dir Martí–, però l’equip de govern creu que és “una necessitat per a Santa Coloma i que dona resposta a l’acollida, benvinguda i promoció turística”.

Producció de ratafia

La Confraria de la Ratafia ha col·laborat en el projecte. En el nou espai i a través d’una entitat del tercer sector, l’entitat podria “elaborar i manufacturar” els tres models de la ratafia 1842, que segueixen les receptes de Francesc Rosquellas, les més antigues localitzades al país.

L’emplaçament escollit per al centre és al parc de Sant Salvador, molt a prop del pavelló de la Nòria i la piscina coberta, a prop de la seu del Consell Comarcal de la Selva i “a 6 minuts del nucli urbà a peu”, va detallar Martí. La urbanització del sector també permetria habilitar aparcaments dissuasius.

LA XIFRA
1,1
milions
d’euros val el projecte inicial del centre d’acollida de visitants i de promoció turística de Santa Coloma.

EL PUNT

87es Jornades Gastronòmiques SETEMBRE 2018

JORNADA DE LA CLOVA

Escamarlà de Roses que encara remena

Gambes de Roses

Ratafies per a tots els gustos

Una imatge de la ratafia, en ple procés màgic i artesà d’elaboració. / CA ROMAN

RUTH TROYANO PUIG Www.ruthtroyano.cat

Definitivament el president Torra ha posat de moda la ratafia. El gest de portar-ne al president Sánchez a principis de juliol és molt més que un acte de gentilesa. La ratafia com a símbol de la represa del diàleg, com a mostra del valor de la lluita pacífica i del respecte per la diferència. La Corriols està elaborada a consciència amb un missatge combatiu al darrere: el no a la línia de molt alta tensió. Més enllà de les aromes que la ratafiaire i farmacèutica Anna Selga hi ha volgut incloure, s’hi fan evidents també els valors de la resiliència, la constància, la valentia, la creativitat, l’autogestió, la paciència i la col·laboració. Mai els acords s’han tancat en un despatx, ni sense estovalles blanques.

Ca Roman és el nom de la ratafia que Glòria Pedrós elabora al municipi riberenc de Rasquera: “Nosaltres fa un any que l’embotellem i la comercialitzem, però moltes cases del poble en fan per a consum propi. Hi ha, però, un gran desconeixement sobre aquest destil·lat de la terra, per bé que tot l’arc mediterrani és terra de ratafia”. La recepta original de Ca Roman és de Teresa Farnós, la veïna del carrer de Parral que la va confiar a les dones de la seva família: “Des dels anys 60 que en fem per a consum familiar. A casa he vist sempre com l’avi i el pare collien per Sant Joan les nous verdes dels noguers, primer de les nostres finques a Rasquera i ara a Benissanet”. Anar a triar les herbes a la serra de Cardó ha sigut cosa de dones. “I fer la ratafia, sacsar-la, filtrar-la i embotellar-la”, afegeix Glòria Pedrós. Durant 40 dies, l’aiguardent macera amb 22 ingredients a sol i serena. Per Sant Domingo es filtra i s’hi afegeix el sucre. Dos mesos més de repòs i s’embotella”.

“Al principi no saps on et poses. Les mesures em costaven perquè l’herència de la tieta era una mica confusa: com tu vegis, més que menys, un polsim… Amb la ruda, que és una planta amargant, sempre m’ha dit que no em passi. Amb el temps, adquireixes el criteri”, comenta recordant l’inici de l’aventura. “Que ara se’n parli és una manera de reivindicar la sobretaula”, diu Pedrós.

A Ca Roman en defensen el consum com a digestiu i suggereixen els pastissets de Rasquera per al maridatge. Aplaudeixen d’altra banda el gest del president Torra: “Si vas a defensar Catalunya, és molt encertat dur-hi ratafia, que és cultura i paisatge”. Sergi Pons Codina escriu a Dies de ratafia : “No és només una beguda alcohòlica, és una abraçada al territori, al país, als costums, a la gent, a l’experiència [...]. És el que més s’acosta a saber quin gust té la terra”. I per això n’hi ha tantes com paisatges. Per a tots els gustos.

DIARI ARA

“La màgia de la ratafia es troba en el paladar feliç de qui la tasta”

ISABEL MAS (DE CAN GIL) MESTRA RATAFIAIRE DE VIDRERES

És una dona de bosc, d’anar a buscar bolets, espàrrecs i herbes per guarir qualsevol mal, i autora d’una exquisida poció que, gràcies al seu mestratge, ja és patrimoni de tot un poble

La Isabel de can Gil, a casa seva, amb la garrafa de ratafia d’aquest any CARME VINYOLES.


Carme Vinyoles - Vidreres

Vostè és nascuda a la Vela de Vidreres, amb arrels a can Gené. Té records d’infància d’anar a buscar plantes amb la seva mare?
En tinc, però aquest no és el meu primer record d’infància. El que em va quedar més gravat en la memòria és la guerra, quin espant! Vaig néixer al 1934 en una casa que no era gaire lluny del camp d’aviació. Durant la retirada ens vam amagar en un dipòsit fins que uns soldats que buscaven gallines per menjar ens van dir que ja podíem sortir, que tothom havia marxat cap a França...

Però el bosc sí que li agrada...
Sí, he sigut una dona de bosc, d’anar a buscar bolets, espàrrecs, llenya, herbes... Des de petita que el bosc ha format part de la meva vida, la mare m’havia ensenyat a collir farigola, lladracà, poniol, camamilla i altres plantes medicinals que curen cremades, mals de pell, clivelles, migranyes, que laxen, ajuden a pair i a respirar bé, que descongestionen el fetge, netegen els bronquis, calmen els nervis.

Per tant, la fórmula de la ratafia li ve de família?
No, en aquell temps, almenys a casa, no es feia pas licor. La història de la ratafia ve de mossèn Isidre (Isidre Pujolràs, que va ser capellà de Vidreres entre finals dels seixanta i finals dels setanta) i sobretot de la seva germana Angeleta. Jo m’havia casat a can Gil, aquí, al poble, i vaig fer amistat amb el mossèn. Quan el van enviar a Anglès l’anava a visitar juntament amb una veïna, l’Angeleta Mercader. Un dia ell i la seva germana ens van convidar a un beure tan deliciós que cantaven els àngels i els vaig demanar que m’apuntessin què hi havien posat per poder-ho preparar jo mateixa. I amb l’Angeleta Mercader i amb en Lluís, el meu fill, que llavors era un nen petit, vam començar l’expedició de cada any, a buscar les herbes pels volts de Sant Joan. La veritat és que la ratafia ens sortia molt bona!
Tant que ha creat escola, la recepta màgica de la Isabel de can Gil s’ha convertit en patrimoni de tot un poble.
Tenia tanta requesta que va arribar un punt que això semblava un aplec; cada vegada es presentava més gent a casa per anar a buscar les herbes i perquè els ensenyés a preparar el beuratge. Jo ja m’he fet gran i no puc resistir aquest ritme.

Els ratafiaires selvatans han pres el relleu i en Jordi Presas va recollir en un llibre molt ben editat les 48 plantes i els set ingredients que són el secret de la seva poció. N’està contenta?
Sí, a Vidreres ara ja hi ha molta gent que sap preparar una bona ratafia, n’estic satisfeta. El llibre ha estat una excel·lent idea, és un coneixement que queda escrit, que no es perdrà, també perquè els joves hi han pres interès i ganes. Mira quin quadre més bonic que em van regalar! Amb fotos de plantes i de les persones que durant molts anys m’han acompanyat al bosc! Hi ha l’Enriqueta Gispert, la Rosa Cullell i la seva germana, la Consol, la Sara Artau, en Jordi Presas, el meu fill en Lluís, el meu net en Robert... i molts d’altres.

Algun secret que no surti al llibre?
Jo no em canso de dir que s’ha de tenir molta cura en tots els detalls de la preparació, que s’han d’anar a collir les herbes al matí, i a la tarda tallar-les ben fines perquè entrin en la garrafa i posar-hi els ingredients: la canyella, els claus, les nous moscades, les nous verdes, la pela de llimona, el sucre i l’anís dolç. Després s’ha de tancar bé, que no respiri gota i deixar-ho quaranta dies a sol i serena tot remenant-la sovint, jo ho faig almenys quatre vegades al dia, però suaument, sense sacsejar-la, com una mare que bressola el seu fill. I durant les hores de sol protegeixo la garrafa amb uns draps. Hi ha molta gent que em diu que com la meva ratafia no n’hi ha cap altra!

Hi està d’acord?
Suposo... És que a mi, ara, de gran, em costa més apreciar-ho perquè la ratafia no m’agrada gaire, m’he tornat més de prendre un bon cava. Gaudeixo de la meva ratafia quan veig que els altres en gaudeixen, això sí que em sembla màgic, que la gent sigui feliç quan la paladeja. A casa sempre n’hi ha per a les visites; mai no n’he venut ni un litre, però n’he regalat molta.

Fa poc el president Torra va portar una ampolla de ratafia al president Sánchez. Creu que és un bon començament per reiniciar el diàleg?
Això no ho sé, però a mi m’hauria agradat més que li hagués donat en privat, sense tantes càmeres pel mig, i que junts n’haguessin begut una mica.
Potser hauria estat una bona idea, ja que té propietats balsàmiques.
Sí, la ratafia cura els mals del cos i de l’ànima, per exemple els empatxos i els nervis, però sempre que en prenguis la justa mesura. Si te’n beus una ampolla de cop et farà mal, se t’apareixeran fantasmes i bruixes. Ja ho deien els avis, que les bruixes es posen a la bota!

EL PUNT