dimarts, 7 d’agost de 2018

“La màgia de la ratafia es troba en el paladar feliç de qui la tasta”

ISABEL MAS (DE CAN GIL) MESTRA RATAFIAIRE DE VIDRERES

És una dona de bosc, d’anar a buscar bolets, espàrrecs i herbes per guarir qualsevol mal, i autora d’una exquisida poció que, gràcies al seu mestratge, ja és patrimoni de tot un poble

La Isabel de can Gil, a casa seva, amb la garrafa de ratafia d’aquest any CARME VINYOLES.


Carme Vinyoles - Vidreres

Vostè és nascuda a la Vela de Vidreres, amb arrels a can Gené. Té records d’infància d’anar a buscar plantes amb la seva mare?
En tinc, però aquest no és el meu primer record d’infància. El que em va quedar més gravat en la memòria és la guerra, quin espant! Vaig néixer al 1934 en una casa que no era gaire lluny del camp d’aviació. Durant la retirada ens vam amagar en un dipòsit fins que uns soldats que buscaven gallines per menjar ens van dir que ja podíem sortir, que tothom havia marxat cap a França...

Però el bosc sí que li agrada...
Sí, he sigut una dona de bosc, d’anar a buscar bolets, espàrrecs, llenya, herbes... Des de petita que el bosc ha format part de la meva vida, la mare m’havia ensenyat a collir farigola, lladracà, poniol, camamilla i altres plantes medicinals que curen cremades, mals de pell, clivelles, migranyes, que laxen, ajuden a pair i a respirar bé, que descongestionen el fetge, netegen els bronquis, calmen els nervis.

Per tant, la fórmula de la ratafia li ve de família?
No, en aquell temps, almenys a casa, no es feia pas licor. La història de la ratafia ve de mossèn Isidre (Isidre Pujolràs, que va ser capellà de Vidreres entre finals dels seixanta i finals dels setanta) i sobretot de la seva germana Angeleta. Jo m’havia casat a can Gil, aquí, al poble, i vaig fer amistat amb el mossèn. Quan el van enviar a Anglès l’anava a visitar juntament amb una veïna, l’Angeleta Mercader. Un dia ell i la seva germana ens van convidar a un beure tan deliciós que cantaven els àngels i els vaig demanar que m’apuntessin què hi havien posat per poder-ho preparar jo mateixa. I amb l’Angeleta Mercader i amb en Lluís, el meu fill, que llavors era un nen petit, vam començar l’expedició de cada any, a buscar les herbes pels volts de Sant Joan. La veritat és que la ratafia ens sortia molt bona!
Tant que ha creat escola, la recepta màgica de la Isabel de can Gil s’ha convertit en patrimoni de tot un poble.
Tenia tanta requesta que va arribar un punt que això semblava un aplec; cada vegada es presentava més gent a casa per anar a buscar les herbes i perquè els ensenyés a preparar el beuratge. Jo ja m’he fet gran i no puc resistir aquest ritme.

Els ratafiaires selvatans han pres el relleu i en Jordi Presas va recollir en un llibre molt ben editat les 48 plantes i els set ingredients que són el secret de la seva poció. N’està contenta?
Sí, a Vidreres ara ja hi ha molta gent que sap preparar una bona ratafia, n’estic satisfeta. El llibre ha estat una excel·lent idea, és un coneixement que queda escrit, que no es perdrà, també perquè els joves hi han pres interès i ganes. Mira quin quadre més bonic que em van regalar! Amb fotos de plantes i de les persones que durant molts anys m’han acompanyat al bosc! Hi ha l’Enriqueta Gispert, la Rosa Cullell i la seva germana, la Consol, la Sara Artau, en Jordi Presas, el meu fill en Lluís, el meu net en Robert... i molts d’altres.

Algun secret que no surti al llibre?
Jo no em canso de dir que s’ha de tenir molta cura en tots els detalls de la preparació, que s’han d’anar a collir les herbes al matí, i a la tarda tallar-les ben fines perquè entrin en la garrafa i posar-hi els ingredients: la canyella, els claus, les nous moscades, les nous verdes, la pela de llimona, el sucre i l’anís dolç. Després s’ha de tancar bé, que no respiri gota i deixar-ho quaranta dies a sol i serena tot remenant-la sovint, jo ho faig almenys quatre vegades al dia, però suaument, sense sacsejar-la, com una mare que bressola el seu fill. I durant les hores de sol protegeixo la garrafa amb uns draps. Hi ha molta gent que em diu que com la meva ratafia no n’hi ha cap altra!

Hi està d’acord?
Suposo... És que a mi, ara, de gran, em costa més apreciar-ho perquè la ratafia no m’agrada gaire, m’he tornat més de prendre un bon cava. Gaudeixo de la meva ratafia quan veig que els altres en gaudeixen, això sí que em sembla màgic, que la gent sigui feliç quan la paladeja. A casa sempre n’hi ha per a les visites; mai no n’he venut ni un litre, però n’he regalat molta.

Fa poc el president Torra va portar una ampolla de ratafia al president Sánchez. Creu que és un bon començament per reiniciar el diàleg?
Això no ho sé, però a mi m’hauria agradat més que li hagués donat en privat, sense tantes càmeres pel mig, i que junts n’haguessin begut una mica.
Potser hauria estat una bona idea, ja que té propietats balsàmiques.
Sí, la ratafia cura els mals del cos i de l’ànima, per exemple els empatxos i els nervis, però sempre que en prenguis la justa mesura. Si te’n beus una ampolla de cop et farà mal, se t’apareixeran fantasmes i bruixes. Ja ho deien els avis, que les bruixes es posen a la bota!

EL PUNT


dissabte, 14 de juliol de 2018

Faustí Bosch, president del Consell Regulador de la Indicació Geogràfica Ratafia Catalana

També hi figuren com a vicepresidenta Pilar Ferrés (Ratafia Russet) i com a vocals Josep Martí (Ratafia Pujol) i Antonio Guillén (Ratafia Montserrat)


Faustí Bosch (Ratafia Bosch) ha estat escollit president del Consell Regulador de la Indicació Geogràfica Ratafia Catalana, que es va constituir formalment fa uns dies. A més de Bosch, al Consell hi figuren com a vicepresidenta Pilar Ferrés (Ratafia Russet) i com a vocals Josep Martí (Ratafia Pujol) i Antonio Guillén (Ratafia Montserrat).

El reconeixement d’aquesta indicació geogràfica l’any 2016 per la Unió Europea ve d’una llarga trajectòria per iniciativa dels elaboradors de ratafia agrupats dins la Unió de Licoristes de Catalunya, patronal que va recollir el seu interès l’any 2008 per protegir via legislativa la beguda espirituosa més antiga i amb més tradició de Catalunya, tot preveient que la seva expansió aconsellava protegir la recepta i el saber fer dels mestres ratafiaires per a les generacions futures.

D’aquesta manera, els productes emparats sota la IGP Ratafia Catalana estan sotmesos a un doble control, pel propi Consell Regulador i l’administració catalana, que garanteixen al consumidor que aquesta ratafia segueix el procés d’elaboració i conté els ingredients mínims, que han utilitzat els mestres ratafiaires des de fa uns quatre segles i que ha estat reconegut com a procés únic d’elaboració mitjançant l’expedient de la IGP a la Unió Europea.

EL 9 NOU

Aquesta és la ratafia que Quim Torra ha regalat a Pedro Sánchez

La ratafia Corriols recapta fons per finançar accions contra la MAT


Un dels regals que Quim Torra ha fet avui a Pedro Sánchez ha estat una ampolla de la ratafia Corriols. Es tracta d'un licor elaborat amb l'objectiu de recaptar fons per a la lluita contra la MAT.

La ratafia Corriols s´ha elaborat amb herbes recollides a Sant Pere Cercada i altres racons de les Guilleries preservats de la construcció del ramal de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) i s´ha creat a partir de la recepta especial de la farmacèutica i ratafiaire Anna Selga.

Presentada en lea 36a Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, l'elevada demanda va fer que se n'esgotessin les existències, motiu pel qual n'han fet una segona edició.

Els seus impulsors expliquen que "aquest projecte persegueix un doble objectiu: d´una banda vol fer visible l´acció i el vincle de respecte per l´entorn i, de l´altra, vol contribuir a recollir fons per continuar desenvolupant projectes i accions contra la MAT i a favor d´un nou model energètic".
Feta amb 50 herbes

La Ratafia Corriols està feta amb 50 herbes remeieres i nous verdes collides a mà. Entre els ingredients que porta hi ha alfàbrega, bossa de pastor, camamilla, camamilla de Maó, cua de cavall, dauradella, dent de lleó, esbarzer, escabaiosa, espígol, farigola, fonoll, ginebró, herba de Sant Joan, herba del sucre, herba fetgera, lavanda, lligabosc, llimoner, llor, magnòlia, magraner, malva, marduix, marialluïsa, menta, milgrana, milifulla, nepta, nou verda, olivera, orenga, orella d´ós, plantatge ample i estret, poniol, remenderola, romaní, roser silvestre, sajolida, salsa de pastor, sàlvia, saüc, taronger, tarongina, til·la, tomanyí, valeriana i algunes espècies. Macerat tot i xinxollat en garrafes de vidre amb aiguardent destil·lat en un alambí petit de llenya.

És una ratafia d´autor, atès que s´ha fet seguint fidelment la recepta de la farmacèutica i mestra ratafiaire Anna Selga i Martí, que també ha participat activament en tot el procés, juntament amb l´experimentat licorista Àngel Portet. Una recepta que l´Anna va obtenir d´un estudi d´etnobotànica de les Guilleries, transmesa de generació en generació. També hem comptat amb l´assessorament d´altres experts, com els confrares de la Confraria de la Ratafia. Al mateix temps aquest projecte es complementa amb el llibre Els Colors de la Ratafia, escrit per la mateixa Anna Selga.

DIARI DE GIRONA

diumenge, 8 de juliol de 2018

Aniversari de la Bulla

Tast de licors casolans, destil·lació, sobirania etílica
Santa Coloma de Farners, 14 de juliol del 2018


PROGRAMA D'ACTES

12 h, vermut i concert amb La Folie

14 h, dinar per compartir

15.30 h, campionat de botifarra i jocs

17 h, fem sobirania etílica

18.30 h, xerrada sobre el poble saharauí

19 h, espectacle amb Contaminando sonrisas

20.30 h, danses amb el grup Escampillem

21.30 h, sopar popular

23 h, concert amb els grups Millenrama i PD Antígones

Durant tot el dia, exposició "Què és la Bulla?", i servei de bar amb productes artesans, de proximitat i ecològics

diumenge, 1 de juliol de 2018

Ratafia Volcànica guanya el III Concurs de ratafia de marca de Catalunya

La selvatana Ratafia Volcànica Prèmium guanya la Medalla d'Or 2018 al concurs bianual de les ratafies catalanes, celebrat a Mas Bes de Salitja el 17 de juny

Mas Bes és un complex agrícola, ramader i alimentari on es pot seguir tot el procés nutricional. Compta amb vàries sales d'actes i un museu del món rural.

La ratafia Volcànica de Salitja (la Selva) és una ratafia de territori. Està feta amb una recepta de 1987 que recollia les herbes al volcà de la Crosa de Sant Dalmai i al paratge de les Fonts de Salitja, aiguamoixos que eren el sobreixidor natural de l'aigua subterrània del volcà, actualment canalitzats.

La ratafia Volcànica Prèmium és una ratafia de 26º. És una barreja de macerats; (nous tendres, nou moscada), amb un punt explosiu: destil·lat de plantes aromàtiques, fulles, herbes, espècies i arrels (maria lluïsa, poniol, romaní, farigola, berbena, anís estrellat, clau, arrel d'angèlica...).

Connecta, d'una banda, amb la tradició catalana de les ratafies macerades a sol i serena i, de l'altra, amb la tradició de l'art de la destil·lació utilitzat pel monjos benedictins i cartoxians als antics monestirs.

Ha estat sàviament afinada pel mestre ratafiaire dels pirineus Àngel Portet, de Licors Portet de la Pobla de Segur, amb una tradició de fer ratafia des del 1883.


Les 8 ratafies finalistes al III CONCURS DE RATAFIA DE MARCA DE CATALUNYA -BIANUAL- són:


· Ratafia Ca Roman de Rasquera (Ribera d'Ebre)

· Ratafia Farré Garriga de Caldes de Malavella (la Selva)

· Ratafia de l'Àvia d'Arenys de Munt (Maresme)

· Ratafia L'Empordanesa de Garriguella (Alt Empordà)

· Ratafia La Pabordesa de Vilablareix (Gironès)

· Ratafia Melody del Masnou (Maresme)

· Ratafia Pujol de Gelida (Alt Penedès)

· Ratafia Volcànica Prèmium de Salitja (la Selva)


El jurat del III CONCURS DE RATAFIA DE MARCA DE CATALUNYA -BIANUAL- està format per:

· Lluís Ball-llosera*, president dels naturalistes de Girona
· Lluís Carreras, membre de la Confraria de la Ratafia
· Jaume Guinovart, membre de la Fira de la Ratafia de Centelles
· Joan Vinyolas, tècnic agrícola propietari de Mas Bes
· Cristina Mundet, alcaldessa de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai

Ha actuat de secretaria Esther Busquets de la Confraria Gastronòmica dels Naps Ratafins

* Lluís Ball-llosera, que exercia de president del jurat, ha entrat com a membre del jurat en substitució de Marta Guillaumes, biòloga, que es trobava en indisposició per motius personals


La MEDALLA D'OR 2018 ha estat per

· Ratafia Volcànica Prèmium, de Salitja, comarca de la Selva


Els guanyadors de les anteriors edicions han estat:

· Ratafia Melody, d'el Masnou, comarca del Maresme MEDALLA D'OR 2016

· Ratafia de l'Avi Guillem, d'Esparreguera, comarca del Baix Llobregat MEDALLA D'OR 2014


El Concurs de Ratafia de Marca de Catalunya és un esforç conjunt de totes les ratafies participants, per la promoció de la ratafia catalana on en cada edició es pugui premiar una marca finalista amb les valoracions d'experts independents

Us esprem a la propera edició, el 2020!


Salut i Ratafia!!!

dissabte, 30 de juny de 2018

Ferran Vila de La Banyeta, de Palol de Revardit, millor sommelier de Catalunya 2018

Va obtenir la millor puntuació del jurat per davant dels altres dos finalistes, Marc Terés del Restaurant Osmosis de Barcelona i Anna Casabona, del Celler de Capçanes

Ferran Vila de La Banyeta, de Palol de Revardit, millor sommelier de Catalunya 2018 Associació Catalana de Sommeliers

Ferran Vila del Restaurant La Banyeta de Palol de Revardit (Pla de l'Estany) va ser distingit aquest dilluns com el Millor Sommelier de Catalunya 2018, durant la Nit del Sommelier organitzada per l'Associació Catalana de Sommeliers (ACS) i celebrada enguany a La Boscana de Bellvís (Pla d'Urgell). En el concurs que es va desenvolupar durant tota la jornada al restaurant lleidatà amb estrella Michelin, Vila va obtenir la millor nota del jurat per davant dels altres dos finalistes, Marc Terés del Restaurant Osmosis de Barcelona i Anna Casabona, del Celler de Capçanes. En aquesta edició, el certamen va comptar amb catorze participants, sis més que al 2017, que van haver de demostrar les seves habilitats i experiència en les proves de decantació, tast, maridatge, estil i idioma, entre altres. Ferran Vila, de la mateixa manera que els altres dos finalistes, participaran en el concurs de Millor Sommelier d'Espanya 2019, que se celebrarà l'abril vinent a Madrid. Durant la Nit del Sommelier també es van lliurar diferents reconeixements a representants del món del vi com ara Quim Vila, distingit amb el Premi a la Trajectòria; Can Calopa, com a millor iniciativa, o Toni Coca, que va ser reconegut com el millor enòleg de Catalunya 2018.

«El vi no m'agradava, per beure un vi negre m'havia de tapar el nas»

Ferran Vila ha guanyat fa pocs dies el títol de millor sommelier de Catalunya. Sommelier fins fa poc del restaurant La Banyeta, a Palol de Revardit, ara ho és de La Fortalesa i del restaurant A Tempo del Sants Metges Hotel, a punt d'inaugurar-se a Sant Julià de Ramis

El seu olfacte ja li deia que podia guanyar el concurs?

Mmm... bé, ja coneixia alguns companys que hi participaven, però també n'hi havia de nous, o sigui que ho veia possible... més o menys. Deixem-ho en un fifty-fifty.

A què es pot comparar un sommelier constipat?

A un Ferrari que vagi amb benzina i li posis gasoil.

S'ha emborratxat alguna vegada?

Això ho haig de respondre?

Hi està obligat.

Doncs diguem que alguna vegada hem begut alguna copeta de més.

Quan va beure vi per primera vegada?


En això soc una mica peculiar. No vaig beure vi fins que no em vaig treure el títol de sommelier, l'any 2000.

A veure, a veure: m'està dient que fins llavors no bevia vi?

Bevia cervesa i bevia cava. Però el vi no m'agradava. Un vi negre sol, per exemple, no el bevia.

No li agradava el vi i va decidir fer-se sommelier?

Perquè el 1997 vaig obrir el restaurant La Banyeta i vaig veure que hi havia un camp per recórrer, en aquest àmbit. Volia vendre vi, al restaurant, i vaig entendre que si volia vendre vi negre, n'havia de beure. Durant tres mesos vaig tastar vins tapant-me el nas amb una pinça per poder-lo beure.

Pot tenir qualitat un vi en tetrabric?

La gent hi està molt en contra, però pot tenir alguns avantatges. Sobretot pel que fa a conservació, pot tenir elements positius.

I una sangria?

Ben feta i al moment adequat, pot ser una gran beguda.

Hi posaria un vi de qualitat?

No, n'hi destinaria un altre.

Diu en Maradona que l'altre dia es va marejar a la llotja perquè va beure dues copes de vi blanc. Tan perillós és el blanc?


Potser el va acompanyar d'altres coses.

S'ha emocionat mai amb un vi?


Moltes vegades. Alguna llàgrima m'ha caigut, bevent un bon vi.

D'això se'n diu amor al vi.

També li haig de dir que l'estat d'ànim en què et trobes quan beus vi també està influït per la companyia amb qui el prens, la situació, l'espai, el context... Hi ha moltes més coses més enllà del maridatge.

Quan fa degustacions no li venen ganes d'empassar-se'l en lloc d'escopir-lo?

Ja ho he fet algunes vegades. A vegades costa, dir que no (riu). I més en el món del vi, el tens tan a dins la boca, que a vegades és pecat llençar-lo.

Hi ha gaires clients que no hi entenen de vi però ho fan veure per impressionar la companyia?


Quan ets de l'ofici, de seguida veus qui és només un fanfarró. Hi ha molta gent que es pensa que com més parla, més en sap.

DIARI DE GIRONA

divendres, 15 de juny de 2018

III CONCURS DE RATAFIA DE MARCA DE CATALUNYA -BIANUAL-

La ratafia comercial guanyadora de la MEDALLA D'OR 2018 és RATAFIA VOLCÀNICA


El jurat ha atorgat la Medalla d'Or 2018 a la Ratafia Volcànica de Salitja (La Selva), una ratafia de territori que porta fent-se al volcà de la Crosa de Sant Dalmai i les Fonts de Salitja més de 30 anys, amb una recepta de 1987

El jurat reunit a les instal·lacions de Mas Bes estava format pels següents experts independents del món de la ratafia:

· Lluís Ball-llosera, president dels naturalistes de Girona
· Lluís Carreras, membre de la Confraria de la Ratafia
· Jaume Guinovart, membre de la Fira de la Ratafia de Centelles
· Joan Vinyolas, tècnic agrícola propietari de Mas Bes
· Cristina Mundet, alcaldessa de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai

Ha actuat de secretaria Esther Busquets de la Confraria Gastronòmica dels Naps Ratafins


JORNADES DE LA RATAFIA

Data: 17 de juny del 2018

Lloc: Mas Bes, Salitja, la Selva


3r Concurs de Ratafia de Marca de Catalunya -Bianual-


Vuit ratafies catalanes es posicionen per aconseguir la Medalla d'Or 2018


Les ratafies participants en la contesa són:


Ratafia Ca Roman de Rasquera (Ribera d'Ebre)

Ratafia Farré Garriga de Caldes de Malavella (la Selva)

Ratafia de l'Àvia d'Arenys de Munt (Maresme)

Ratafia L'Empordanesa de Garriguella (Alt Empordà)

Ratafia La Pabordesa de Vilablareix (Gironès)

Ratafia Melody del Masnou (Maresme)

Ratafia Pujol de Gelida (Alt Penedès)

Ratafia Volcànica de Salitja (la Selva)


La constant vitalitat del món de la ratafia, amb ratafies noves i innovacions en altres de tradicionals fa necessari donar-les a conèixer al públic en general i especialment als ratafins, els amants de la ratafia.

Un jurat format per experts independents atorgarà la Medalla d'Or 2018 en un esdeveniment de projecció internacional i màxim enaltiment de la ratafia catalana.

En les tres edicions hauran participat en aquest Concurs un total de 29 ratafies de 15 marques diferents.

Medalla d'Or 2016
Ratafia Melody

Medalla d'Or 2014
Ratafia de l'Avi Guillem


JORNADA SALITJA 2018


Comparteix al FACEBOOK