dissabte, 30 de juny de 2018

Ferran Vila de La Banyeta, de Palol de Revardit, millor sommelier de Catalunya 2018

Va obtenir la millor puntuació del jurat per davant dels altres dos finalistes, Marc Terés del Restaurant Osmosis de Barcelona i Anna Casabona, del Celler de Capçanes

Ferran Vila de La Banyeta, de Palol de Revardit, millor sommelier de Catalunya 2018 Associació Catalana de Sommeliers

Ferran Vila del Restaurant La Banyeta de Palol de Revardit (Pla de l'Estany) va ser distingit aquest dilluns com el Millor Sommelier de Catalunya 2018, durant la Nit del Sommelier organitzada per l'Associació Catalana de Sommeliers (ACS) i celebrada enguany a La Boscana de Bellvís (Pla d'Urgell). En el concurs que es va desenvolupar durant tota la jornada al restaurant lleidatà amb estrella Michelin, Vila va obtenir la millor nota del jurat per davant dels altres dos finalistes, Marc Terés del Restaurant Osmosis de Barcelona i Anna Casabona, del Celler de Capçanes. En aquesta edició, el certamen va comptar amb catorze participants, sis més que al 2017, que van haver de demostrar les seves habilitats i experiència en les proves de decantació, tast, maridatge, estil i idioma, entre altres. Ferran Vila, de la mateixa manera que els altres dos finalistes, participaran en el concurs de Millor Sommelier d'Espanya 2019, que se celebrarà l'abril vinent a Madrid. Durant la Nit del Sommelier també es van lliurar diferents reconeixements a representants del món del vi com ara Quim Vila, distingit amb el Premi a la Trajectòria; Can Calopa, com a millor iniciativa, o Toni Coca, que va ser reconegut com el millor enòleg de Catalunya 2018.

«El vi no m'agradava, per beure un vi negre m'havia de tapar el nas»

Ferran Vila ha guanyat fa pocs dies el títol de millor sommelier de Catalunya. Sommelier fins fa poc del restaurant La Banyeta, a Palol de Revardit, ara ho és de La Fortalesa i del restaurant A Tempo del Sants Metges Hotel, a punt d'inaugurar-se a Sant Julià de Ramis

El seu olfacte ja li deia que podia guanyar el concurs?

Mmm... bé, ja coneixia alguns companys que hi participaven, però també n'hi havia de nous, o sigui que ho veia possible... més o menys. Deixem-ho en un fifty-fifty.

A què es pot comparar un sommelier constipat?

A un Ferrari que vagi amb benzina i li posis gasoil.

S'ha emborratxat alguna vegada?

Això ho haig de respondre?

Hi està obligat.

Doncs diguem que alguna vegada hem begut alguna copeta de més.

Quan va beure vi per primera vegada?


En això soc una mica peculiar. No vaig beure vi fins que no em vaig treure el títol de sommelier, l'any 2000.

A veure, a veure: m'està dient que fins llavors no bevia vi?

Bevia cervesa i bevia cava. Però el vi no m'agradava. Un vi negre sol, per exemple, no el bevia.

No li agradava el vi i va decidir fer-se sommelier?

Perquè el 1997 vaig obrir el restaurant La Banyeta i vaig veure que hi havia un camp per recórrer, en aquest àmbit. Volia vendre vi, al restaurant, i vaig entendre que si volia vendre vi negre, n'havia de beure. Durant tres mesos vaig tastar vins tapant-me el nas amb una pinça per poder-lo beure.

Pot tenir qualitat un vi en tetrabric?

La gent hi està molt en contra, però pot tenir alguns avantatges. Sobretot pel que fa a conservació, pot tenir elements positius.

I una sangria?

Ben feta i al moment adequat, pot ser una gran beguda.

Hi posaria un vi de qualitat?

No, n'hi destinaria un altre.

Diu en Maradona que l'altre dia es va marejar a la llotja perquè va beure dues copes de vi blanc. Tan perillós és el blanc?


Potser el va acompanyar d'altres coses.

S'ha emocionat mai amb un vi?


Moltes vegades. Alguna llàgrima m'ha caigut, bevent un bon vi.

D'això se'n diu amor al vi.

També li haig de dir que l'estat d'ànim en què et trobes quan beus vi també està influït per la companyia amb qui el prens, la situació, l'espai, el context... Hi ha moltes més coses més enllà del maridatge.

Quan fa degustacions no li venen ganes d'empassar-se'l en lloc d'escopir-lo?

Ja ho he fet algunes vegades. A vegades costa, dir que no (riu). I més en el món del vi, el tens tan a dins la boca, que a vegades és pecat llençar-lo.

Hi ha gaires clients que no hi entenen de vi però ho fan veure per impressionar la companyia?


Quan ets de l'ofici, de seguida veus qui és només un fanfarró. Hi ha molta gent que es pensa que com més parla, més en sap.

DIARI DE GIRONA

divendres, 15 de juny de 2018

III CONCURS DE RATAFIA DE MARCA DE CATALUNYA -BIANUAL-

La ratafia comercial guanyadora de la MEDALLA D'OR 2018 és RATAFIA VOLCÀNICA


El jurat ha atorgat la Medalla d'Or 2018 a la Ratafia Volcànica de Salitja (La Selva), una ratafia de territori que porta fent-se al volcà de la Crosa de Sant Dalmai i les Fonts de Salitja més de 30 anys, amb una recepta de 1987

El jurat reunit a les instal·lacions de Mas Bes estava format pels següents experts independents del món de la ratafia:

· Lluís Ball-llosera, president dels naturalistes de Girona
· Lluís Carreras, membre de la Confraria de la Ratafia
· Jaume Guinovart, membre de la Fira de la Ratafia de Centelles
· Joan Vinyolas, tècnic agrícola propietari de Mas Bes
· Cristina Mundet, alcaldessa de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai

Ha actuat de secretaria Esther Busquets de la Confraria Gastronòmica dels Naps Ratafins


JORNADES DE LA RATAFIA

Data: 17 de juny del 2018

Lloc: Mas Bes, Salitja, la Selva


3r Concurs de Ratafia de Marca de Catalunya -Bianual-


Vuit ratafies catalanes es posicionen per aconseguir la Medalla d'Or 2018


Les ratafies participants en la contesa són:


Ratafia Ca Roman de Rasquera (Ribera d'Ebre)

Ratafia Farré Garriga de Caldes de Malavella (la Selva)

Ratafia de l'Àvia d'Arenys de Munt (Maresme)

Ratafia L'Empordanesa de Garriguella (Alt Empordà)

Ratafia La Pabordesa de Vilablareix (Gironès)

Ratafia Melody del Masnou (Maresme)

Ratafia Pujol de Gelida (Alt Penedès)

Ratafia Volcànica de Salitja (la Selva)


La constant vitalitat del món de la ratafia, amb ratafies noves i innovacions en altres de tradicionals fa necessari donar-les a conèixer al públic en general i especialment als ratafins, els amants de la ratafia.

Un jurat format per experts independents atorgarà la Medalla d'Or 2018 en un esdeveniment de projecció internacional i màxim enaltiment de la ratafia catalana.

En les tres edicions hauran participat en aquest Concurs un total de 29 ratafies de 15 marques diferents.

Medalla d'Or 2016
Ratafia Melody

Medalla d'Or 2014
Ratafia de l'Avi Guillem


JORNADA SALITJA 2018


Comparteix al FACEBOOK

dissabte, 9 de juny de 2018

BENVINGUTS A PAGÈS! 9 i 10 de juny del 2018

L'origen dels productes gastronòmics de proximitat de la nostra comarca

16 establiments de la Selva participen a Benvinguts a Pagès

Un total de 16 establiments de la comarca de la Selva s’han sumat a la tercera edició de Benvinguts a Pagès 2018, que organitza la Generalitat de Catalunya amb el suport dels consells comarcals i que se celebrarà el 9 i 10 de juny. Aquesta activitat consisteix en un cap de setmana en què explotacions agràries i ramaderes obren les portes de casa seva per ensenyar els seus camps, els seus ramats i els seus obradors. A més, els restaurants ofereixen menús Benvinguts a Pagès amb productes de proximitat, els allotjaments disposen d’ofertes especials i diverses entitats realitzen activitats vinculades amb la terra, el producte i la natura.

El Consell Comarcal de la Selva hi participa a través del projecte Localitza – Productes de la Selva, que impulsa el mateix ens i que compta amb la col·laboració de diversos ajuntaments de la Selva.

A la Selva es podran visitar 5 explotacions agràries: Can Moragues (horta, salses i melmelades, Riudarenes), Espai Can Mir (viver de plantes aromàtiques, ornamentals i culinàries, Riudarenes), Granja el Provençal (formatges i làctics, Riudellots de la Selva), Granja Mas Bes (làctics i carn de vedella, Vilobí d’Onyar) i J&M Pagesos (horta i vinya, Blanes). Les visites guiades a les explotacions agràries són gratuïtes, comencen a cada hora en punt i, després del recorregut, s’ofereix un petit tast amb els productes que cultiven o elaboren. A més hi hauran espais de venda directa per tal que els visitants puguin adquirir aquests productes.

Així mateix 3 restaurants han preparat menús “Benvinguts a Pagès” que incorporen productes de proximitat com el salsafí de la Selva, la poma de Vilobí, la gamba de Blanes, la mel d’Anglès o l’avellana de Brunyola. Són l’Hostal Bonaterra (Maçanet de la Selva), el Restaurant l’Aliança 1919 (Anglès) i el Restaurant la Crosa (Vilobí d’Onyar).

D’altra banda 6 allotjaments de la comarca ofereixen descomptes o algun paquet especial (cistella de productes locals, visita a l’hort o la granja, esmorzar kmo…) per pernoctar durant els dies de Benvinguts a Pagès. Són l’Hotel Balneari Vichy Catalán (Caldes de Malavella), l’Hotel Pinxo (Santa Coloma de Farners), Mas Salom Turisme Rural (Caldes de Malavella), Masia el Buxaus (Arbúcies), Turisme rural Mas Romeu (Arbúcies) i el Vilar Rural de Sant Hilari (Sant Hilari Sacalm).

Finalment cal destacar 2 activitats complementàries organitzades per altres tipus d’entitats. La Selvaseria (Vidreres) organitza (diumenge, de 11h a 18h) una visita a l’obrador de cervesa artesana i al camp de cultius experimentals de salsafí que es conreen al costat de Can Gruart. Així mateix, el Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva realitza visites comentades per les instal·lacions del museu el dissabte 9 de juny (12h) i diumenge 10 de juny (12h).

La presentació de Benvinguts a Pagès a la Selva ha tingut lloc el dijous 31 de maig a Can Moragues, amb la participació de pagesos, productors, restaurants, allotjaments, entitats i administracions.

Podeu consultar tota la informació a l’enllaç http://benvingutsapages.cat

LOCALITZA

86es Jornades Gastronòmiques JUNY 2018

JORNADA DE LA VEDELLA
Entrecot de bou vell de Riudellots de la Selva
Tipus de cocció: brasa


Vi blanc Mallolet del celler Roig Perals D.O. Empordà

Vi negre Compta Ovelles del celler Farré i Catasús

Llimonet Limoncello Villa Massa

Ratafia Russet

Ratafia Volcànica Aniversari

dissabte, 2 de juny de 2018

“La bona ratafia ha de tenir gust d’herbes, sense que se n’identifiqui cap”

JAUME GUINOVART ORGANITZADOR DE LA 9A FIRA DE LA RATAFIA QUE ES FA EL 2 I 3 DE JUNY A CENTELLES
Guanyar diversos premis a la festa de la capital de la ratafia, a Santa Coloma de Farners, va ser la motivació d’un equip de Centelles per reimpulsar la pròpia fira i recuperar una recepta del 1880

Jordi Alemany - Centelles

D’on surt la tradició de Centelles per fer una fira de la ratafia?
Perquè una colla es trobava, feia un sopar i després un concurs entre ells per fer gresca. Es van posar en contacte amb Santa Coloma de Farners, on hi ha la fira més important, que és la capital de la ratafia ja que se n’hi presenten més de 200, i ho van tirar endavant. Ens van demanar tornar a reactivar la fira després de presentar-nos a Santa Coloma, on el primer cop no ens van seleccionar per a la final, però l’any següent, a més d’anar a veure com funcionava el procés de selecció amb un jurat de categoria, vam arribar a quedar entre els deu finalistes. Fa tres anys vam quedar primers, l’any passat segons i, enguany, en vam fer quatre, dues de les quals van quedar en primer i segon lloc. Això ens ha donat ànims per tibar Centelles, l’Ajuntament ens ha donat suport i hem començat a aportar algunes innovacions.

Quines?
Intentem que la gent faci ratafia i que en parli. Vam passar de 10 a 30 participants després de reactivar-ho i esperem arribar als 40. Avui seleccionarem les 10 que passen a la final i dissabte el jurat, en el qual també hi haurà l’humorista Fel Faixedas, dirà el veredicte. Com a contrapartida fa un espectacle a la nit i es queda tot el que recapta. Una altra novetat és que al taller de la ratafia de dissabte farem una recepta manuscrita que hem trobat que era de Ramon Giol Ayats, l’avi de can Sopes, que era de 1880. Farem la recepta adaptada, perquè està pensada per a una garrafa de vuit litres i als tallers les fem d’un litre. Aquest any volem passar de fer 50 ratafies a 70 o 80 i els tallers costen 5 euros. Prèviament hi haurà un reconeixement de totes les plantes remeieres relacionades amb la ratafia i que fa temps que cultivem. Jo treballo amb nanos i dins de l’assignatura de medi natural cada un s’encarrega d’una, que després baixarem al passeig. També fem una altra activitat de reconeixement d’olors, una altra relacionada amb aromes per a nens i una de destil·lació d’olis essencials amb alambí d’aram. Dissabte a la tarda fem la Cabrotukada 2018, amb els tabalers dels Cabrons i Bruixes de Centelles i altres colles.

Quants anys fa que fa ratafia?
Uns vint anys, i em va arribar aquesta afició arran d’aquesta recepta de 1880 d’un amic. La vaig fer tal com ho deia i em va sortir una cosa dolenta perquè d’un ingredient, el clau, deia que n’hi havien d’anar nou grams i havien de ser nou unitats. I només tenia gust de clau. A casa a vegades també convido gent a fer un esmorzar de samfaina de Centelles, som uns 30; tothom porta alguna cosa i acabem tastant les ratafies de cadascú [riu].
Comercialitzen la ratafia amb alguna marca?
La marca es diu La Nostra, però no la tenim registrada i és artesana. Només la ven una botiga d’aquí als seus clients i amics.

Què ha de tenir una bona ratafia?
Ha de tenir gust d’herbes, però que no n’identifiquis cap. Si en predomina alguna és que li sobra alguna cosa. Jo modifico les que vaig fent a partir d’aquesta recepta. Hi ha deu o dotze ingredients i jo n’hi he anat afegint, he intentat ser creatiu i fugir una mica del que diu la recepta, de deixar-ho a sol i serena... I m’ha anat bé innovar perquè tens més mitjans que abans, que hi posaven les herbes i ingredients que tenien en aquell moment.

Quines són les herbes bàsiques que ha de tenir?
El que diferencia un licor d’herbes de la ratafia és que porti nous tendres aixafades o esberlades que li donen aquest color fosc. A més, porta herbes remeieres o aromàtiques com poden ser farigola, romaní, botonets de Sant Joan, nepta, menta, poniol, orenga, sempreviva, camamilla, til·la, flor de magraner... i fins a 29. Jo vaig olorant les ratafies i faig una base de dades i després faig proves d’assaig i error. Per innovar faig infusions d’aquestes herbes perquè a vegades em passava que deia, per exemple, que hi posés dos brots de donzell i era tan amargant (és la planta amb la qual fan el vermut) que no es podia beure. D’aquesta manera fas un cupatge i poses i treus. El divertit és que mai et queda igual perquè les herbes també tenen més o menys gust segons el temps que hagi fet; en anys de molta aigua no deixen anar tanta essència. Hi ha molts factors... Abans tothom ho feia per Sant Joan, quan hi havia les nous tendres, però sembla que si hi poses les herbes tendres i no seques no donen el mateix gust ni aroma.

Què més ha canviat?
Els sucres. La tendència és treure’n. Amb la d’anís cada cop n’hi anem traient més, i hem passat dels 200 grams per litre fins als 50.

Està de moda la ratafia?
Sí, als pobles hi afavoreix l’entorn, ple d’herbes, i la tradició, ja que a les masies es feia per tenir una beguda per a les festes. Aquí a Centelles ningú en fa sense posar-hi broida, típica d’aquí.

EL PUNT