dissabte, 30 de juny del 2018

Ferran Vila de La Banyeta, de Palol de Revardit, millor sommelier de Catalunya 2018

Va obtenir la millor puntuació del jurat per davant dels altres dos finalistes, Marc Terés del Restaurant Osmosis de Barcelona i Anna Casabona, del Celler de Capçanes

Ferran Vila de La Banyeta, de Palol de Revardit, millor sommelier de Catalunya 2018 Associació Catalana de Sommeliers

Ferran Vila del Restaurant La Banyeta de Palol de Revardit (Pla de l'Estany) va ser distingit aquest dilluns com el Millor Sommelier de Catalunya 2018, durant la Nit del Sommelier organitzada per l'Associació Catalana de Sommeliers (ACS) i celebrada enguany a La Boscana de Bellvís (Pla d'Urgell). En el concurs que es va desenvolupar durant tota la jornada al restaurant lleidatà amb estrella Michelin, Vila va obtenir la millor nota del jurat per davant dels altres dos finalistes, Marc Terés del Restaurant Osmosis de Barcelona i Anna Casabona, del Celler de Capçanes. En aquesta edició, el certamen va comptar amb catorze participants, sis més que al 2017, que van haver de demostrar les seves habilitats i experiència en les proves de decantació, tast, maridatge, estil i idioma, entre altres. Ferran Vila, de la mateixa manera que els altres dos finalistes, participaran en el concurs de Millor Sommelier d'Espanya 2019, que se celebrarà l'abril vinent a Madrid. Durant la Nit del Sommelier també es van lliurar diferents reconeixements a representants del món del vi com ara Quim Vila, distingit amb el Premi a la Trajectòria; Can Calopa, com a millor iniciativa, o Toni Coca, que va ser reconegut com el millor enòleg de Catalunya 2018.

«El vi no m'agradava, per beure un vi negre m'havia de tapar el nas»

Ferran Vila ha guanyat fa pocs dies el títol de millor sommelier de Catalunya. Sommelier fins fa poc del restaurant La Banyeta, a Palol de Revardit, ara ho és de La Fortalesa i del restaurant A Tempo del Sants Metges Hotel, a punt d'inaugurar-se a Sant Julià de Ramis

El seu olfacte ja li deia que podia guanyar el concurs?

Mmm... bé, ja coneixia alguns companys que hi participaven, però també n'hi havia de nous, o sigui que ho veia possible... més o menys. Deixem-ho en un fifty-fifty.

A què es pot comparar un sommelier constipat?

A un Ferrari que vagi amb benzina i li posis gasoil.

S'ha emborratxat alguna vegada?

Això ho haig de respondre?

Hi està obligat.

Doncs diguem que alguna vegada hem begut alguna copeta de més.

Quan va beure vi per primera vegada?


En això soc una mica peculiar. No vaig beure vi fins que no em vaig treure el títol de sommelier, l'any 2000.

A veure, a veure: m'està dient que fins llavors no bevia vi?

Bevia cervesa i bevia cava. Però el vi no m'agradava. Un vi negre sol, per exemple, no el bevia.

No li agradava el vi i va decidir fer-se sommelier?

Perquè el 1997 vaig obrir el restaurant La Banyeta i vaig veure que hi havia un camp per recórrer, en aquest àmbit. Volia vendre vi, al restaurant, i vaig entendre que si volia vendre vi negre, n'havia de beure. Durant tres mesos vaig tastar vins tapant-me el nas amb una pinça per poder-lo beure.

Pot tenir qualitat un vi en tetrabric?

La gent hi està molt en contra, però pot tenir alguns avantatges. Sobretot pel que fa a conservació, pot tenir elements positius.

I una sangria?

Ben feta i al moment adequat, pot ser una gran beguda.

Hi posaria un vi de qualitat?

No, n'hi destinaria un altre.

Diu en Maradona que l'altre dia es va marejar a la llotja perquè va beure dues copes de vi blanc. Tan perillós és el blanc?


Potser el va acompanyar d'altres coses.

S'ha emocionat mai amb un vi?


Moltes vegades. Alguna llàgrima m'ha caigut, bevent un bon vi.

D'això se'n diu amor al vi.

També li haig de dir que l'estat d'ànim en què et trobes quan beus vi també està influït per la companyia amb qui el prens, la situació, l'espai, el context... Hi ha moltes més coses més enllà del maridatge.

Quan fa degustacions no li venen ganes d'empassar-se'l en lloc d'escopir-lo?

Ja ho he fet algunes vegades. A vegades costa, dir que no (riu). I més en el món del vi, el tens tan a dins la boca, que a vegades és pecat llençar-lo.

Hi ha gaires clients que no hi entenen de vi però ho fan veure per impressionar la companyia?


Quan ets de l'ofici, de seguida veus qui és només un fanfarró. Hi ha molta gent que es pensa que com més parla, més en sap.

DIARI DE GIRONA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada