diumenge, 29 d’agost de 2010

PASSIÓ PEL VI

Vinyes dels Aspres, de Cantallops, és un dels «nous» cellers que han contribuït a la revaloració dels vins de l´Empordà


Tres de les seves set etiquetes tenen més de 90 punts a la Guia Parker

David Molas parla amb passió del vi. Del vi en tota la seva extensió: del sòl de granit i pissarra on creixen les vinyes, de la intensa tramuntana, dels ceps de carinyena i garnatxa, de les vinyes velles i de les acabades de plantar, de la casa pairal de Can Batlle, ja documentada el segle XVII, de Narcisa Vicens, l´«àvia mestra», de les tines d´acer inoxidable, de les bótes de roure, del celler subterrani reformat fa poc, del vi blanc, del rosat, del negre, dels vins dolços, de les garrafes a sol i ­serena, de la guia Robert Parker, de l´enoturisme, de les subvencions, dels restaurants... David Molas va estudiar enginyeria tècnica agrícola a la Universitat de Girona i posteriorment va fer un màster en direcció d´empreses, i des de l´any 1996 posa la mateixa passió amb la qual parla del vi al servei del seu propi projecte vitivinícola, un projecte familiar, de fet, batejat amb el nom de Celler Vinyes dels ­Aspres. És a Cantallops i té com a centre neuràlgic Can Batlle, la casa pairal de la família, on el compositor Eduard Toldrà (1895-1962) acostumava a ­passar els estius i on va compondre algunes de les seves sardanes més conegudes, com ara El bac de les ginesteres, que dóna nom també al vi més exclusiu, per la limitació de la ­producció i pel procés d´elaboració, amb garrafes de ­vidre a sol i serena, del celler que dirigeix David ­Molas.

En l´última edició d´Arrels del Vi, una fira professional de vins de la D.O. Empordà celebrada a Sant Martí d´Empúries a finals de maig, dos vins del celler Vinyes dels Aspres, S´Alou 2006 i Blanc dels Aspres 2007, van ser elegits els millors en les categories de negres i blancs. No és habitual que un celler copi els dos principals guardons en un certamen d´aquesta mena. I tampoc no ho és que un celler amb només set etiquetes en col·loqui tres per sobre dels 90 punts a la Guia que elabora l´enòleg ­nord-americà Robert Parker, un dels més prestigiosos del moment: el Negre dels Aspres 2005 en té 90 i el Blanc dels Aspres 2007 i el S´Alou 2006 en tenen 91 cadascun. «Sempre és reconfortant que et guardonin, que reconeguin la feina que fas, et sents bé», admet David Molas, que també es mostra orgullós perquè el 40% de la producció del celler ja es destina a l´exportació a països com Estats Units, Alemanya, Gran Bretanya... «Estem creixent en aquest terreny i ja arribem a una dotzena de països», comenta.

Un vi escumós als anys 30

Però no en parla d´entrada, de guardons, i ­reconeixements i exportacions, David Molas. Primer li agrada mostrar les vinyes que hi ha prop de Can Batlle, algunes acabades de plantar, d´altres ja amb uns quants anys. I el terreny, de pissarra i granit, característic de l´anomenat paisatge dels Aspres, que és la zona de transició entre la plana empordanesa i el massissos de l´Albera i de les Salines. També assenyala cap als indrets on hi ha la resta de vinyes del celler, unes 25 hectàrees actualment en producció i 5 més que s´hi afegiran properament. Sobretot Garnatxa (lledoner, a l´Empordà: ­blanca, roja i negra) i Carinyena, varietats autòctones, i també una mica de Cabernet Sauvignon, de Merlot i de Syrah, per completar els cupatges. A Can Batlle sempre s´hi ha fet vi, explica David Molas, i també oli, i taps de suro... En alguns períodes també s´han arrendat les vinyes, o s´ha portat el vi a cooperatives. I fins i tot en la dècada de 1930 s´hi va elaborar un vi escumós que portava el nom de S´Alou, precisament el mateix nom que té ara el vi negre estrella del celler, el dels 91 punts a la Guia ­Parker i el millor negre a la fira Arrels del Vi.

Molas recorda la figura de Narcisa Vicens, l´«àvia mestra», la seva besàvia, que va liderar una de les millors etapes del ­celler. Però la cosa va anar de baixa, després: una de les seves filles es va casar amb un ­metge, i l´altra amb Eduard Toldrà. I a Can Batlle s´hi escoltava la millor música, i s´hi feien consultes mèdiques, però el vi hi va perdre ­pis­tonada. Fins que uns anys més tard, el 1996, néts i besnéts (Joaquim Albertí, David Molas i d´altres) d´aquella «àvia mestra» van decidir donar un nou impuls al celler i van crear Vinyes dels Aspres, que es va estrenar al mercat l´any 2002 amb unes 4.000 ampolles i ja arriba a les 40.000. Però sempre a poc a poc: «Practiquem la política del corredor de fons, anem incrementant la producció i introduïnt millores al celler, pero ho fem de manera progressiva, perquè no tenim pressa i volem fer les coses ben fetes», apunta Molas.

El progressiu increment de la producció ha estat paral·lel a la progressiva millora de ­l´equipament del celler, però el que no ha canviat –ni canviarà, assegura, taxatiu, David Molas– és que tot el vi que s´elabora a Vinyes dels Aspres es fa exclusivament amb raïm de les ­vinyes que té el celler. Per un motiu ben simple, però que no sempre es té en compte: «La qualitat del raïm és un factor clau per a la qualitat del vi», sentencia Molas. I afegeix una dita més contundent, encara: «El vi neix a la terra i del que es tracta és de no espatllar-lo al celler». Per això, a Vinyes dels Aspres aposten per elaborar vi només amb aquell raïm que saben com s´ha conreat, amb quins productes ha estat tractat, d´on procedeix, quants anys té la vinya on ha nascut... El seu propi raïm, vaja. «D´aquesta manera podem controlar que la collita es faci d´una determinada manera, que el raïm se seleccioni com volem, que els tractaments que se li apliquen no siguin agressius...». «Podem fer el seguiment de tots els processos del vi des del cep fins a la copa», conclou David Molas. I afegeix: «Els grans cellers no poden fer-ho».

Després de tot el procés que implica la ­collita i la selecció del raïm, el seu tractament al ­celler –hi ha tines d´acer inoxidable en una nau que ha experimentat diverses transformacions en els últims anys, i bótes de roure francès als soterranis del mas, que també han estat rehabilitats per aprofitar-hi millor l´espai i fer-lo més presentable per quan es reben visites– i el repòs imprescindible del vi, Vinyes dels Aspres treu al mercat set productes diferents: tres vins negres (Oriol, Negre dels Aspres i S´Alou), un blanc (Blanc dels Aspres), un rosat (Oriol Rosat), i dos dolços (Vi de panses i Bac de les ginesteres). Així com el vi dolç Bac de les ­ginesteres homenatja l´avi Toldrà, el vi Oriol recorda l´altre avi, Anicet Oriol, que va ser el ­metge de Cantallops durant molts anys, i que passava consulta a Can Batlle, la seu del celler.

Al mateix edifici on ara resideixen alguns treballadors del celler, i on s´està instal·lant una petita botiga de vins i productes agroalimentaris de la zona perquè sigui el punt final de les cada cop més nombroses visites que rep ­Vinyes dels Aspres, hi ha un dels «nous» cellers que han contribuït a revaloritzar el vi de l´Empordà. «Mai s´havia elaborat tan poc vi a la zona, però tampoc mai no s´hi havia elaborat tant vi de qualitat», diu David Molas, que aporta una dada: abans de la fil·loxera hi havia hagut 44.000 hectàrees de terreny dedicades a la ­vinya a l´Empordà; ara n´hi ha unes 2.000. En canvi, ha augmentat el nombre d´elaboradors de vi –per sobre dels quaranta– i, a parer de Molas, la qualitat mitjana del producte. Aquesta ­millora del producte és, segons ell, el camí a seguir en el futur, complementat per una major difusió dels vins d´aquí entre la gent d´aquí, i per una aposta decidida per l´enoturisme: «El vi és transversal perquè abasta els tres sectors típics de l´activitat econòmica: el primari, pel component agrícola; el secundari per la transformació; i el terciari pel turisme i la restauració».

DIARI DE GIRONA