dimecres, 21 de desembre de 2011

En Moi ens ha deixat

Per culpa del glaç i la mala sort en Moi ja no estarà més entre nosaltres físicament. El teu esperit sempre hi serà. Moi, descansa en pau. Els teus amics et recordarem sempre.

Les 17es Jornades queden suspeses en senyal de dol.


La rel

La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra l'estiu
i l'hivern, al foc, escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.

I no li prenc res de franc!
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.

Joana Raspall. Versos amics, 1998


Moi Fusté

Avui Vilablareix està de dol. En Moi ens ha deixat. Són aquelles coses que no entenem però que a vegades passen. Tots i totes ens preguntem per què, per què en Moi. Però no tenim ni tindrem resposta. No hi ha ningú que ho pugui entendre ni ningú que ens pugui explicar per què ara era l’hora d’en Moi. És injust, molt injust.
Però hem de continuar.
Ara en Moisès no hi és, però ens toca seguir fent molt i no defallir. Ens toca estar contents d’haver pogut conèixer-lo i haver pogut gaudir d’ell, de la seva vitalitat i la seva energia, de les seves ganes de fer coses, de conèixer i de lluitar. La seva manera de ser ens encomanava a tots i a totes i ens ha de seguir servint de motiu per no aturar-nos.
Per ell, per la seva família i per aquest país que ell s’estimava tant, hem de continuar. Moisès, els teus objectius vitals eren els nostres i no dubtis que no defallirem.
En nom meu, de tot el Consistori i de tot el poble de Vilablareix et donem les gràcies per mostrar-nos el camí.

David Mascort i Subiranas

Durant dos dies i amb motiu de la mort d’en Moisès Fusté i Serra a l’Ajuntament hi haurà penjades les dues banderes que ell s’estimava més, l’estelada i la de Vilablareix, amb dos crespons negres en senyal de dol.


Moisès Fusté i Serra
Persona molt compromesa amb el seu poble i el seu país, militava en un independentisme obert i transversal


La notícia de la mort d'en Moisès ha sacsejat l'ànim de tots els qui, d'una manera o una altra, l'hem conegut, tractat i apreciat. Només podem intuir, des de la nostra pròpia commoció, el dolor dels seus amics més propers i de la seva família, a qui voldríem poder confortar.

En Moisès era un home de poques paraules, les justes, les necessàries. Sempre, emperò, paraules amables i considerades, com els seus gestos. Vivia pendent de la Raquel, dels fills –tan petits–, dels pares. Li agradaven les coses senzilles, l'escalf d'amics i companys, tenir cura de l'euga...

Era també una persona molt compromesa amb el seu poble i amb el país. Treballava per Vilablareix amb convicció, des del mil plataformes i activitats, amatent a millorar les condicions ambientals i de vida. De tot en feia un ús discret, una mica com si les coses no li fossin pròpies, com si no hi tingués dret o com si li fossin prestades. Aquesta actitud emanava d'un respecte i un agraïment profunds per la mera existència.

Havia militat a Esquerra Republicana i, més enllà d'aquesta adscripció, militava en les files d'un independentisme obert i transversal, fent realitat la imatge que des de tot arreu, des de la feina més modesta o menys visible, es podia treballar amb honestedat per construir un país més lliure i més just.

Dissabte passat va participar en el Plenari de la Coordinadora de les Consultes, a Argentona, com a membre de Vilablareix Decideix. Fa mesos que treballava, amb tossuderia, sempre estretament amb l'Ari, per crear Vilablareix per la Independència, l'extensió de l'Assemblea Nacional Catalana al seu municipi. Se'n va sortir i n'estava content.

Moisès: no ens podràs acompanyar en la constitució del Gironès per la Independència, a començament d'any. No podràs assistir al naixement, el proper mes de març, de l'Assemblea Nacional, que amb el teu esforç has contribuït a bastir.

Escrivim amb feines i treballs, sense fer-nos a la idea que la teva absència és definitiva. No sabem com continuarem treballant amb el buit que deixes i la tristesa que sentim, però ho farem. Avui t'ha estat arrabassat el futur. Nosaltres treballarem per modelar-lo i fer-lo tan semblant com puguem al futur que somniaves per als teus fills.

(*) Els companys i companyes del Gironès Decideix i Gironès per la Independència (ANC) recorden Moisès Fusté i Serra, que va morir ahir, als 35 anys, víctima d'un accident de trànsit

EL PUNT

dissabte, 17 de desembre de 2011

SOPAR DE NADAL 2011

Dia: Dissabte 17 de desembre
Hora: 10 del vespre
Lloc: Restaurant Aiguaviva

Entrant:
Embotits d'Aiguaviva
Amanida verda de formatge de cabra
Calamars a la romana
Croquetes
Cargols a la llauna a les tres maneres
Espàrrecs de marge amb romesco
Pa amb tomata

Segon:
A escollir

Postres:
A escollir

Cafè o copa

Aigua i vins de la casa

El Restaurant Aiguaviva és un establimet casolà situat al centre d'Aiguaviva, just al costat de la carretera de Santa Coloma que travessa aquest petit poble independent del Gironès. Cuina casolana de marcat. Esmorzars de forquilla. Caps de setmana i festius servei de carta. Sopars de grups previ encàrrec. Menjar per emportar per encàrrec.

Horari:
Dimarts a divendres de 7:00h a 17:00h
Dissabtes de 8:00h a 23:30h
Diumenges de 8:00h a 15:30h

El cuiner és en David i tan ell com el servei donen un tracte molt proper. Tot hi ser un àpat de colla, ens vam torbar una gran varietat de plats per escollir. Hi ha quantitat i són bons. Es nota que els agrada el que fan. Els entrants realment són casolans. Dels embotits destaca sobretot el fuet. De la resta d'entrants, els calamars a la romana són com Déu mana i els cargols a la llauna senzillament deliciosos. De segons pots esollir entre un munt de plats. De peix volem destacar el turbot a la donostiarra i de carn, els entrecots. El de vedella té un gruix considerable i el de cavall és espectacular. El més fluixet va ser el vi.

Totalment recomanable.


En David Saura, el xef del restaurant Aiguaviva ens va atendre molt bé


Tast de vins previ amb la boca sense infuències d'aliment


Valoració dels vins


En Carles molt atent a una aplicació de vins a l'Iphone d'en Rafa


Els embotits d'Aiguaviva


El turbot a la Donostiarra


L'entrecot al punt

diumenge, 11 de desembre de 2011

Sortides del Cau: EXPEDICIÓ BOLETAIRE A FARNERS I ARGIMON

Diumenge 14 de novembre. Expedició boletaire familiar a Farners i Argimon. Als dos llocs hi ha brases per coure el que faci falta. Cadascú es portarà el propi menjar. L'aperitiu ja el farem dels bolets que trobem, tot i que els més macos els reservarem per la Jornada de l'endemà.

Salut i bon profit!

dimarts, 6 de desembre de 2011

16es JORNADES GASTRONÒMIQUES Desembre 2011

Jornada del Bolet

Dia: 5 de desembre

TAST

Pinetells d'Aiguaviva
Rovellons d'Aiguaviva
All i julivert de Salitja
Botifarres de Can Borrell
Xuies de Can Borrell
Pinxos de porc de Can Borrell
Pinxos de pollastre de Can Borrell
Vi negre Juli Terra Alta
Ratafia Ruset Garrafa
Conyac Gran Duque de Alba
Galetes Trias