dissabte, 29 de desembre de 2012

ÀLEX PADRÓ CERVESER ARTESÀ “Fem una cervesa fumada i una altra amb mel i romaní”


Àlex Padró va començar a elaborar la cervesa Glops el 2005, amb dos socis més, quan la fabricació artesanal de la cervesa va començar a créixer a Catalunya. Padró va obrir els ulls en un viatge a Alemanya, un país amb una gran varietat de cervesa.


En comptes de viatjar a Alemanya per beure una bona cervesa artesana, me la faig jo

Què diferencia la cervesa artesana de la industrial?
Bàsicament, que els artesans no filtrem ni pasteuritzem la cervesa. Llavors queda una cervesa que evoluciona amb el temps, a diferència de les industrials.
Això es nota en el gust?
És clar. Pel que fa a l'elaboració, en la cervesa artesana fem servir aigua, malta, llúpols i llevat, i ens centrem en l'interès organolèptic. Les cerveses industrials substitueixen una part de la malta per blat de moro o arròs per estalviar costos. Per això l'artesana és molt més gustosa. I, com que som petits, podem fer molta varietat. Dintre dels setanta estils de cervesa, a Catalunya en treballem trenta o quaranta.
Quantes en feu, vosaltres?
A la meva empresa en fem deu varietats; a Catalunya, la quinzena d'elaboradors que hi treballem fem unes quaranta cerveses diferents.
Quan parla de l'interès organolèptic, fa referència al fet que hi ha cereals més bons que altres?
Sí. D'ordis, n'hi ha uns quaranta de diferents i cada recepta n'incorpora un o un altre en diferents proporcions. Amb els llúpols, tres quarts del mateix i, de llevats, n'hi ha un centenar. Sense comptar l'aigua i la maquinària, les combinacions són infinites.
I què diferencia Glops d'altres cerveses artesanes?
Vam ser els pioners el 2005 enfrontant-nos amb la poca cultura de cervesa artesana que hi havia en aquest país. Vam fer una aposta decidida per la cervesa de baixa fermentació, la lager. Només utilitzem aigua, malta, llúpols i llevat, i no usem sucres. Som diferents.
Què us va portar a fabricar cervesa artesana?
Va ser viatjant a Alemanya, a una Oktoberfest amb el Raül, un soci. Tornant amb autobús vam parar a França i no ens vam poder acabar la cervesa que havíem demanat.
Per què? Era molt dolenta?
A mi no em va agradar, en comparació amb el que havíem tastat a Alemanya. Era una cervesa industrial, en una estació de servei, el tirador no estava gaire net... horrible. Vam seguir anant a Alemanya durant deu anys però vam canviar el concepte: en comptes d'haver de viatjar per beure una bona cervesa artesana, me la faig jo.
Quina acollida va tenir?
Al principi costava una mica, però encara conservem clients de fa vuit anys. Sí que va tenir bona acollida.
Al vostre web presenteu les cerveses amb les seves notes de tast. La cultura de la cervesa es va acostant cada cop més a la del vi?
Sí, totes les eines que dóna el vi pel que fa al tast són aplicables a la cervesa. El que passa és que fins ara el producte majoritari no permetia un tast pròpiament dit. Si treballes amb llúpols i maltes diferents cada component et donarà una nota de tast.
Les diferents notes de tast s'aconsegueixen amb la tria dels ingredients o també amb el procés?
Va junt. El cerveser dissenya la recepta, tant el procés com els ingredients, amb un resultat o un altre.
Quins serien els extrems de la vostra oferta de cerveses?
La fumada, per exemple, és un estil tradicional d'una zona a prop de Munic on fumen la malta amb fusta de faig; i té gust de fum. Aquesta és de baixa fermentació. I a l'altre extrem hi tindríem la d'hivern, on posem mel i romaní, que té 6,8 graus i és més aviat dolça.
Quin és el vostre consumidor?
Sol ser gent, tant jove com gran, que té un interès cultural per tastar coses noves. Servim més bars i botigues que no pas restaurants; als restaurants encara els costa.
Potser la cervesa s'associa a un concepte més lúdic que no pas gastronòmic. Però ja es veu la cervesa com una beguda per maridar?
S'hi està entrant, però poquet. Les cerveses que han entrat als restaurants són les rosses, més fàcils i versàtils.
Quin seria l'esquema bàsic del maridatge?
Les rosses, per als aperitius i les coses lleugeres; les negres són ideals per a postres i xocolates. Per a la carn, la negra i la torrada. Però les combinacions són infinites.

EL PUNT

dissabte, 22 de desembre de 2012

La 5a fira de la tòfona de Centelles escull la millor ratafia embruixada



En el marc de la fira de la tòfona, com cada any, Centelles recorda la seva llarga tradició elaborant un dels licors més típics de Catalunya.


Ja fa varis anys que Centelles va recuperar la Fira de la Ratafia, el mes de juny, dedicada a una beguda amb llarga tradició al municipi. Per aquest motiu, i de forma anual, en el marc d’aquesta fira, el municipi convoca el concurs de ratafia, que a Centelles rep el sobrenom d’”embruixada”.


Després d’un període mínim de maceració, que dura fins a mitjans d’agost, les ratafies estan al seu punt a finals d’any, i s’inicia el període per recollir les ratafies dels concursants de tot Catalunya que volen participar al concurs de ratafia embruixada. El proper dissabte 22 de desembre, a les sis de la tarda, en el marc de la Fira de la tòfona de Centelles, el tribunal es reunirà a la Sala de Plens de l’Ajuntament per tastar i valorar les ratafies concursants i emetre el seu veredicte. El tribunal està format, mínimament, ratafiaires particulars i un reconegut productor de ratafia. Com a novetat, aquest any la deliberació es farà oberta al públic en general, perquè així puguin presenciar aquest procediment i conèixer de més a prop com es valora aquest licor.


A la Fira de la tòfona de Centelles els visitants tindran l’oportunitat de conèixer, degustar i adquirir el licor de ratafía , doncs hi haurà parades junt amb les de la reconeguda tòfona de negra i altres productes agroalimentaris trufats. Ambdós productes són elements ideals per guarnir els plats de la taula d’aquest Nadal.

dijous, 20 de desembre de 2012

En record d'en Moi


Un any, ja fa un any que vas marxar. Va ser de sobte i sense imaginar-nos tot el que aquest fet representaria per a tots nosaltres. Ha estat un any difícil, llarg i dolorós. De mica en mica hem trobat la manera d'anar-ho superant dia a dia, fins arribar a poder recordar-te i parlar de tu sense que se'ns neguin els ulls en cada moment.

Fa molts anys que ens reunim tots plegats fent dinars de colla i, des que no hi ets, intentem mantenir el mateix esperit, cuidant l'amistat que ens uneix, celebrant les tradicions dels nostres pobles i gaudint veient jugar i créixer els nostres fills. A vegades tot fent sobretaula parlem de tu, Moi, recordant anècdotes divertides que havíem viscut junts i actuem com si res, tot i que per a tots els presents sempre hi ha un moment del dia que estàs en els nostres pensaments. I encara que ja no hi hagi el teu plat a taula, continues en els nostres cors i seguiràs sempre formant part de les nostres vides. Tots plegats continuarem la nostra lluita per aconseguir el teu somni, un país lliure per als nostres fills. Des d'aquí volem donar les gràcies a tota la gent que d'una manera o altra ha ajudat la família a fer que dels dies grisos en sortís un raig de llum.

De tots els teus amics que et trobem molt a faltar.

QUIM CANALS, EN REPRESENTACIÓ DE LA COLLA

dilluns, 10 de desembre de 2012

Conferència de l'empresària i emprenedora gironina Ingrid Rahola, de l'empresa LLAGURT


L’empresària i emprenedora gironina Ingrid Rahola, de l’empresa ‘Llagurt’ oferirà una conferència davant a l’Associació de Joves Empresaris i Emprenedors de Vilobí

La xerrada es farà aquest dijous 13 de desembre a les 20.00h a can Roscada

Ingrid Rahola és una de les dues responsables i iniciadores de l’empresa ‘Llagurt’, una de les propostes d’emprenedoria gironina més pròsperes i de més èxit dels darrers anys. El projecte, nascut el 2010, ha rebut ja diferents guardons com el Premi Bancaja o el primer premi a la millor iniciativa comercial en innovació concedit per la Generalitat de Catalunya.
‘Llagurt’ viu en l’actualitat un procés de gran expansió i arrelament al territori gràcies a la seva oferta de iogurt fresc, de qualitat i que es pot complementar de moltes maneres diferents. El projecte va néixer de les mans de Glòria Salomó i la pròpia Ingrid Rahola el 2010 i en l’actualitat ja disposen de nou establiments oberts a diferents localitats catalanes. La seva estratègia d’expansió no descarta obrir el projecte al mercat internacional amb botigues a la Catalunya Nord o Andorra.
La conferència l’organitza l’Associació de Joves Empresaris i Emprenedors de Vilobí. En el cicle de xerrades organitzat per l’AJEEV hi ha participat personatges tan importants del món empresarial com Dídac Lee, Pau Garcia-Milà, Jordi Masbernat, Mireia Mitjavila, Jaume Tolosa o, a través del cicle d’empresaris locals, Toni Noguera.
Més informació sobre l’AJEEV: www.ajeev.com

dijous, 6 de desembre de 2012

DEGUSTACIÓ DE VINS I CAVES DEL CELLER ORIOL ROSSELL

Benvolgut/da,


T' informem que el proper divendres dia 14 de desembre al Celler Raïmada podràs gaudir
de la degustació dels productes del CELLER ORIOL ROSSELL a partir de les 18.00h

El Celler Oriol Rossell es troba al Penedés a la localitat de Sant Marçal.

Els productes a degustar seràn:

- Cava Oriol Rossell Brut Nature Reserva
- Cava Oriol Rossell Reserva de la propietat Brut Nature Gran Reserva
- Vi negre Rocaplana de Oriol Rossell 100% Syrah



Hi estàs convidat!





29es Jornades Gastronòmiques CASTANYADA 2013

JORNADA DE L'EMBOTIT DE SANT DALMAI I CELEBRACIÓ DE SANT XAVIER

Dia: 3 de desembre de 2013
Lloc: Cau del Nap

DEGUSTACIONS

Pa de Can Noguera de Vilobí d'Onyar
Embotits de Can Marcel de Sant Dalmai
- Botifarra dolça
- Llonganissa
- Xerrameca
- Botifarra blanca
- Botifarra negra
- Pernit salat
Vi negre de la Cooperativa de Garriguella
Aigua del Montseny Font Agudes
Cava Salitja brut natura reserva barrica
Ratafia de garrafa Russet
Castanyes de Rocacorba