Germà Coenders amb el seu llibre “202 receptes històriques i tradicionals catalanes sense carn ni peix. Com ser vegetarià i no deixar de ser català en l'intent”. Foto: JOAN SABATER
“Només edito llibres que em ve de gust editar. Sóc contrari a les quotes per cobrar subvencions i ser considerat editor. Penso que una majoria de llibres no s'haurien d'haver publicat mai”. Josep Maria Pasqual, escriptor i analista polític de Sant Dalmai, a la Selva, va fundar Súnion el 2008. És una microeditorial centrada en l'edició de temes locals i comarcals, i algun d'àmbit nacional, com ara El camí cap a la independència?, de Pittock, Murray G.H., de la Universitat de Glasgow.
El darrer llibre de Súnion és un receptari dirigit als vegetarians de la ceba: 202 receptes històriques i tradicionals catalanes sense carn ni peix. Com ser vegetarià i no deixar de ser català en l'intent. És el resultat d'un treball de recerca, per tot el receptari de cuina catalana, de Germà Coenders, professor d'economia de la Facultat de Turisme de la UdG i membre de l'Institut de Recerca de la Qualitat de Vida també de la Universitat de Girona.
El llibre de Germà Coenders el presenta avui Joan Roca, xef del Celler de Can Roca i imminent doctor honoris causa de la UdG, a partir de les 11 del matí a la capella de l'antic convent de Sant Domènec, a la Facultat de Lletres.
Compte! Aquest autor no és vegetarià: “El llibre no està pensat per a vegetarians i prou. El vegetarià ha de menjar sempre cuina vegetariana; en canvi, l'omnívor no ha de menjar un entrecot cada dia”.
Germà Coenders observa que en l'extens receptari de la cuina catalana tradicional hi ha un contingent important de plats que no tenen ni carn ni peix, sigui per raons econòmiques o religioses: “Trobo que els vegetarians han de descobrir aquesta part poc coneguda de la cuina catalana. Si no la coneixen han de menjar a la forastera. Ara poden triar i, si volen, continuar menjant a la forastera. Dono informació, no obligo a ningú”.
El llibre té una estructura que recorda els receptaris medievals i, per adobar-ho, tampoc no dóna quantitats ni mesures, fet paradoxal en un professor d'estadística aplicada i autor de manuals universitaris: “Sóc desordenat a la cuina, quan faig receptes. Si hagués hagut de posar grams i minuts mai no hauria fet el llibre”. Coenders alerta que no és “només” un llibre per cuinar: “El pots tenir a la tauleta de nit, perquè el pots llegir tranquil·lament”. L'autor es declara “mestre de casa” i cuiner des de quan jugava a cuinetes amb foc de debò. Assegura que ha cuinat totes les receptes, que totes són tastades per ell, per la seva família i pels amics que han anat passant per casa seva: “És una afició fàcil de compartir”. Coenders afirma que el llibre farà un gran bé al país i denuncia un “engany col·lectiu” que fa que hi hagi associacions vegetarianes que recomanen no anar a Catalunya perquè als restaurants catalans costa trobar-hi plats vegetarians de cuina tradicional. “Ens hem fet creure a nosaltres mateixos que som de bistec diari, quan, si parles amb qualsevol àvia, et parlarà que de carn, poca, i de moltes amanides i plats de verdura”.
EL PUNT
