Estem molt contents i orgullosos de que Josep Roca, del Celler de Can Roca, hagi acceptat ser el Confrare d’Honor de la 34ena Festa de la Ratafia i que s’hagin implicat en la redacció del Manifest per a posar en valor les begudes espirituoses.
A continuació, podeu veure (i llegir la transcripció) el discurs que va realitzar fa pocs dies durant la presentació del Manifest i de la Festa de la Ratafia. Esperem que en gaudiu tant com nosaltres!
“Vull agrair els honors que em faran ―i que em fan― de poder estar molt a prop de la Festa de la Ratafia, i d’una manera privilegiada aquest any.
He tingut la sort de ser-hi algun altre any, i de poder fer aquest recorregut de tastos, casa per casa, amb un sentit molt interessant d’interpretar què és la ratafia per a cadascú, i com aquest diàleg entre una persona i la natura es converteix també en una peça única. Són unitats de bosc embotellades… és aquest paisatge carregat de foscor i carregat de cultura que hem de poder mantenir.
Tenim la sensació que dic jo: “Hem fotut el camp”, però no de marxar, sinó de fotre’l! Fer ratafia probablement és una manera d’agreujar, de fer evident, de donar a conèixer també les mancances. Fer ratafia és una manera de sentir-te ignorant, ignorant del bosc, ignorant de les tradicions, però pobre ignorant feliç de saber que pots anar seguint amb un aprenentatge conscient.
Fer ratafia és prendre consciència ecològica, costumista: dret i oportunitat. Oportunitat de sentir-nos propers a una terra que va fent el camí més enllà de les destrosses que nosaltres fem, i que et sap donar lliçons a cada tall, tija, brot, cada flor, arrel, cada un dels perfums remeiers que d’alguna manera van despertant del silenci mineral de l’hivern i després comencen a bategar. D’alguna manera la ratafia simbolitza aquesta verema. Una verema de tiges, de brots, i de com tot això després es marceix, brolla, però també es panseix, madura, s’estova i s’esmicola o en tot cas només es macera. Es deixa passar un temps i es deixa fer una infusió. Una infusió que no deixa de ser un esperit natural, de natura, que també permet un mestissatge.
Parlem que és una beguda d’una unitat de bosc, però també és un diàleg amb altres mons, altres espècies que vénen de lluny i fa temps que ens les hem fet nostres. Però, en definitiva, la ratafia és un símbol de complementarietat del que són els diàlegs: no només hi tenim coses d’aquí, sinó coses que vénen d’allà i que són realment imprescindibles per entendre el món d’avui. La ratafia representa probablement aquest mestissatge cultural, també en aquest cas embotellat, no només costumista de la nostra història, d’un beguda de soca-rel, però en definitiva per nosaltres una intenció des de casa (El Celler de Can Roca) d’apropar-nos-hi cada vegada més.
És veritat que la cuina i la ratafia han estat sempre molt presents a casa. I des de fa uns anys hem intentat mostrar la nostra ignorància amb el coneixement del bosc amb un projecte que en diem “Terra Animada”, que des de fa 4 anys hem encarregat i treballat amb un biòleg-botànic, amb l’Evarist March, que ens ha permès conèixer dels nostres voltants (50 km a la rodona) gairebé 400 plantes diferents, de marges i de tot el sotabosc, des del litoral a l’alta muntanya. Hem sigut molt burros durant molt de temps, i encara ho seguim essent, però amb la convicció i la necessitat de poder seguir aprenent i sentir-nos petits. Quan anem a bosc ens trobem molt petits, més enllà del que ens diguin ara que som, et trobes molt petit, a bosc. No tens la certesa que allò que trepitges, allò ho coneixes, i és casa teva, allò que t’estimes, la que tu vius, la que tu reconeixes… però que desconeixes alhora. Tenim 400 plantes i més de 2.500 entrades de bosc portades a casa, una mitjana de 30 varietats de brots, flors i tiges silvestres, que arriben al menú d’El Celler de Can Roca.
Ara farà un any pràcticament vàrem engegar un altre projecte que intentava extreure d’aquesta terra animada l’esperit d’aquestes plantes i fer-ne un esperit de vi i fer un reconeixement als aiguardents, als licors, als macerats… tot allò que representa una part potent de la cultura mediterrània i que s’ha anat perdent probablement per culpa d’un màrqueting endimoniat, d’una fascinació també per la societat d’allò que es vesteix de “prèmium” i que fa que vagin retrocedint tota aquesta beguda potent, interessant, minuciosa i poc vinculada al concepte “màrqueting”.
Celebro que la Confraria de la Ratafia sigui bastida per gent jove, perquè vol dir bastida de vitalitat, energia, positivisme i d’una actitud, una actitud de defensa i de contundència amb els actes i les festes, i fer-ho festivament és un gran atribut per a aquestes festes que vindran d’ara en endavant.
Esperit Roca és un projecte que fem a casa gràcies a la col·laboració d’en Joan Carbó: és una persona vital per a nosaltres avui al restaurant perquè és poder personalitzar tot allò que et mou, et remou, que et commou, però que no pots portar físicament perquè no tens la capacitat professional ni la contemplació i el temps, i del que representa el bosc i tot aquest treball d’alquímia que intentem recuperar: l’ofici d’alquimista. Tenim un alquimista a la masia de casa ara mateix començant a engegar tota aquesta part del que representa fermentar tot allò que no tingui a veure amb un raïm directe o fer cervesa. I estem fent begudes de varietats invasores com la figa de moro, vins d’arròs, destil·lats, macerats i licors.
El repte per als propers cinc anys per a nosaltres és que tinguem 50 licors i aiguardents de la nostra proximitat intentant fugir de tot allò que ens ve en catàlegs preciosos de grans multinacionals que estan arrelats a tot arreu menys aquí. És un repte, però també és una vocació i una actitud i és una responsabilitat. El reconeixement que se’ns dóna i que se’ns atorga també té a veure amb aquesta possibilitat de rebotar tot allò que et mou, també de sentir-te escoltat i de promoure tot allò que sents i vius. I en definitiva, sentim i vivim allò que és molt a prop de casa i des d’aquí probablement també la intenció nostra és la de poder fer fins i tot ratafies amb isòtops concrets de litoral, planura o alta muntanya en el que potser la ratafia parla o s’expressa d’una manera diferent. I amb aquesta voluntat de consciència, de respecte i de mantenir i preservar un llegat que ens ve de lluny, però que ha d’anar molt més lluny encara. Gràcies.”
Josep Roca 26/10/2015. Roda de premsa de presentació del Manifest de les begudes espirituoses casolanes i de la 34a Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners.
CONFRARIA RATAFIA
