La RATAFIA AMB LLET a la XI FIRA DEL SENGLAR D'OSOR

Divendres dia 2 de maig del 2014
Sopar popular amb Ballon Fish a la Taverna del Subirà. Preu 12 €

PROGRAMA

Diumenge dia 4 de maig del 2014

A partir de les 9 del matí
Esmorzar dels caçadors: Durant tot el dia hi haurà carn a la brasa acompanyada d'un bon vi
A les 9:45 h. Celebració de la Missa
A les 11:00 h.
Experiments per la mainada (organitza Festival FADE) a la zona de jocs infantils
A les 11:30 h.
Visita guiada pels punts d'interès del poble Sortida des del Punt d'Informació (durada aproximada 1 h)
A les 12:30 h
Companyia de dansa Las Lo Las amb "Bella Vellesa" a la plaça de la Vila.
De les 13:00 h a les 13:45 h.
Tastets de Senglar fet per dones del poble. Preu: 2.50 € (tastets + beguda)
De les 13:00 a les 15:00 h.
Dinar popular dels caçadors a l'arbreda de la piscina, carn a la brasa amb mongeta del país, pa, vi i postres. Preu: 14 €
A les 16:00 h
Espectacle familiar "Una paradeta particular" a càrrec de Cia. La Bleda, al parc infantil.
Al finalitzar entrega de premis dels concursos
A les 18:30 h
Cloenda de la Fira amb Grateful Blues al parc infantil

Col·laboradors:
- Ajuntament d'Osor - 972 44 60 00
- Ferreria Lluís Pla - 972 44 60 33
- Fàbrica de mobles Cerbus - 972 44 60 53
- Carnisseria Pilar Coll - 972 44 60 64
- Perruqueria Joema - 972 44 61 21
- Productes Forestals Puig - 972 44 60 74
- Restaurant La Codina - 972 43 08 39
- Peixateria Robert i Anna - 972 43 07 42
- Fusteria DeFusta - 972 44 61 71
- Armeria Puig - 972 42 05 59
- Turisme Rural La Talaia - 972 19 01 83
- Marbres La Cellera - 972 42 00 34
- Bar-Braseria Can Jans - 972 42 40 53
- Serralleria Felip Prat - 677 586 086
- Eudald Surós - 972 42 20 67
- Impremta Pagès - 972 41 01 07
- Restaurant Can Rajolet - 972 42 32 91
- Bastons Finna - 972 42 31 19
- Taller mecànic Morera - 972 42 01 01
- Forn de pa St. Martí - 972 42 31 03
- Const. Campmajò-Masferrer - 972 42 12 28
- Xapisteria Polma - 972 42 21 01
- Restaurant Ca l'Elisa - 972 42 02 87
- Bar restaurant Can Sidro - 972 44 60 54
- Armeria Vilella - 972 84 02 45
- Embotelladora El Subià - 972 86 82 40
- Granja El Provençal - 636 66 52 83
- Artscafè L'Universal - 972 42 37 09
- Construc. Crous Farrarons - 972 44 27 49
- Perruqueria Ricci's - 972 44 60 41
- Casa de Colònies Les Mines - 972 16 81 31
- Fusteria Suy - 972 44 60 79
- Escultures Art Giró - 972 44 61 14
- Animals Brunyola - 872 00 01 39
- Banc Sabadell-Atlàntic - 972 44 60 07
- La Taverna del Sobirà - 629 68 23 08
- Informàtica La Selva - 972 87 74 89
- Restaurant Can Valls - 972 42 09 13
- Excavacions F.Castillo - 629 938 216
- Restaurant Santuari del Coll - 972 19 01 91
- Construccions Lluís - 639 746 527
- Viatges noves rutes - 972 87 74 85
- Instal·lacions Jaume Gil i Miquel Joan- 972 44 60 58
- Construccions Rústic La Selva- 669 700 069
- Can Teixidor de Pagès - 972 44 60 76
- Ràdio Bonmatí - 972 42 44 92
- AgroGironès - 972 24 49 38
- Ramon Pont - 972 42 46 23
- Queviures i Vins Can Calic - 639 005 723
- Forn d'Osor Can Peret - 972 446 109
- Toni Pons - 972 238 611
- Ariets Hidràulics S.A. - 972 44 60 08
- El Racó dels Amics - 616 88 04 32
- Restaurant Torremirona - 972 40 12 00
- Can Ricard - 972 40 13 90
- Jardineria Marc Mas - 678 47 60 17
- Agrupació d'Activitats Culturals i Festes de Bonmatí

VILOBÍ SALITJA I SANT DALMAI, MUNICIPI GASTRONÒMIC Can Ginesta LA RECEPTA DEL RESTAURANT Canelons freds

Bar Restaurant Can Ginesta
Carrer Madrenys, 14
17185 Vilobí d'Onyar
Tel: 972473110
Mail: arnau67@hotmail.com
Horai: De dilluns a divendres de 7 a 16h - Dissabtes de 7 a 24h - Diumenges tancat

Em fa molta il•lusió poder escriure sobre aquest restaurant. Aquí hi vaig fer el meu primer àpat a Vilobí, l’estiu del 1997. Encara recordo que em varen servir galta de porc amb patates, vi i sifó, tot plegat molt reconfortant per al cos de 29 anys que jo tenia aleshores. Aquí els meus compares em varen dir que seria padrí, a principis de tardor de 2010. Ens varen servir fesolets acabats de desgranar amb cansalada. Per beure, el mateix. Aquí veníem a fer toc amb vi ranci els de la primera etapa de la revista Tosquija mentre esperàvem ser-hi tots per començar la reunió. Aquí venim sempre com a primera cosa en tornar de viatges llargs i cansats amb cotxe; fins i tot abans de descarregar el maleter i obrir la porta de casa. Si l’arribada és al matí, ens serveixen peus de porc a la brasa i entrepans de llom amb formatge; si és al migdia, de tot, del que hi hagi. Aquí han crescut les nostres filles, que hi han vingut una vegada a la setmana a dinar amb els avis d’ençà que han pogut rosegar els primers aliments sòlids. L’aparença del restaurant és la contrària de la que solen tenir els restaurants per anar-hi amb nens petits. Doncs és una aparença equivocada. Als nens els encanta anar-hi, i a les mestresses, que hi vagin. Per tot, això, us dono les gràcies. És clar que, a banda dels aspectes personals tinc una feina per fer i haig d’escriure un article sobre aquest restaurant. Vet-lo ací.

L’establiment és familiar i gairebé centenari. Està documentat des de 1921 en aquest mateix indret. Aleshores era també hostal i botiga de llegums, amb la Dolores als fogons i en Pep. Els succeïren la Pepita als fogons, i en Siset, que tots coneixem, amb la Lola i la Quimeta. La tercera generació de la família són la Lurdes als fogons, la Dolors, la Fina i la Roser, i la quarta l’Arnau. Menys la primera generació, totes tenen membres en actiu.

L’any 1984 varen patir un incendi que no va deixar res dret, i varen haver de recomençar de zero. Tot i així, el local tal com el varen refer, té un aire clàssic indiscutible, i la clientela fidel només enyora la llar de foc que en altre temps hi havia al bar.

Punt de trobada local amb majúscula, negreta i subratllat, va ser dels primers llocs a Vilobí on es va poder escoltar una ràdio, mirar un televisor, i, més modernament, els partits de futbol del canal plus. Lloc d’inacabables partides de botifarra, amb els indispensables cafès, copes i puros. Quan el tabac era tabac i la llei permetia consumir-lo, tenien uns caliquenyos de bandera. Com tots els llocs de trobada, ha tingut motius. Potser el més cridaner és el bar de los caracoles, en honor als cargols de la Dolores, que tota una generació de vilobinencs adoptius endrapava amb fruïció.

Amb la Pepita i la Lurdes ens trobem segurament al davant de la cuina feta per les dues generacions de reines més ben coronades de la cuina casolana que hi ha per aquestes contrades. Què us n’he de dir dels cigrons, fregits amb cansalada de dues menes? I del cap de xai? I de l’escudella? I de les galtes rostides? I de la tripa i dels peus de porc, amb un suc que fa que sembli que no hi ha mai prou pa per sucar-hi? La salsa d’aquests peus i d’aquesta tripa, la Pepita la fa igual ara com la feia fa seixanta anys.

Ens trobem també davant d’un dels llocs, que cada cop en queden menys, on no se li escatima res al client: sempre hi he pogut menjar per la gana que he tingut i beure per la set que he tingut, i no m’han vingut mai ni em vindran mai amb les habituals collonades de garrepa “el cafè només entra al menú a canvi de les postres” ni mai hem hagut de triar entre la gasosa, l’aigua i el sifó si volíem una mica de cada cosa.

Dit això, es podria pensar que és un restaurant enfocat sobretot a persones que fan feines físiques importants, i, encara que quedi malament dir-ho, de sexe masculí. El cas és que també les persones amb treballs d’oficina i, encara que quedi malament dir-ho, de sexe femení, hi troben plats lleugers i contemporanis al seu gust: segons l’època, amanides molt completes i variades, sopes, verdura, gaspatxo, arròs a la cubana, calamars o xipirons fregits amb un enfarinat molt fi, musclos al vapor, pastissos d’escalivada, canelons freds de tonyina, carns a la brasa, i molt més. Per esmorzar: entrepans “mini”; val a dir que una mica menys “mini” del que sol ser habitual.

Serveixen esmorzars de dilluns a dissabte, dinars de menú de dilluns a divendres, i sopars a la carta els dissabtes. Quan fa bon temps, obren la terrassa. Per sopar, can Ginesta d’alguna manera es transforma. El parament és més acurat. L’ambient més festiu. La foscor exterior dóna una calidesa afegida a l’ambient interior. La carta té alguns elements molt recomanables, de la casa, com la torrada tèbia amb compota de poma i botifarra negra o els cargols amb costelló, musclos i sépia; i clàssics, com el xató, o el pop a la gallega. L’esperit no es transforma, és el de sempre.


LA RECEPTA

Canelons freds

Ingredients

• Làmines de caneló

Per al farcit:

• Tonyina de llauna
• Pebrot escalivat
• Ceba tendra
• Ous durs
• Maionesa
• Molla de pa
• Enciam

Per a la salsa:

• Maionesa
• Whisky
• Ketchup

Per a decorar:

• Ou dur
• Pebrot escalivat
• Olives negres


Es tallen menuts tots els ingredients dels canelons i es pasten una mica. Es bullen làmines de caneló, s’estenen al marbre de la cuina i es van omplint i cargolant amb el farciment. Es barreja maionesa amb una mica de whisky i ketchup i es tira per sobre dels canelons. Es pot decorar amb ou dur ratllat, làmines de pebrot escalivat i rodelles d’olives negres.

Germà Coenders

El primer projecte del LAB-RatafiaTur: Mercat de les Herbes de la Ratafia 3 i 4 de maig SCF

El tradicional concurs i exposició de flors de Santa Coloma, que enguany arriba a la 61a edició, es renova aquest any amb la incorporació de tot un seguit de noves activitats durant el dissabte i diumenge, 3 i 4 de maig.

La Plaça Farners ser el centre neurològic on es desenvoluparan la majoria d'aquestes propostes, que són organitzades conjuntament per l'Ajuntament, la Comissi de Flors i la Confraria de la Ratafia.
En primer lloc, al voltant de l'Esglèsia s'hi far un mercat tot el cap de setmana, amb artesans i parades de flors, herbes i altres ingredients per fer la ratafia, que complementaran les clàssiques mostres d'art floral de les mesures, la capella dels Dolors o la Llar dels Jubilats.
De fet, les herbes de la ratafia compartiran enguany el protagonisme amb les flors, donant el aix el tret de sortida a la temporada ratafiaire, coincidint amb l'època que es comencen a recol·lectar les herbes que serviran per elaborar aquest licor tant tradicional a casa nostra.

AGENDA D'ACTIVITATS (PROVISIONAL)

Dissabte 3 de maig
A les 9,30 del matí, a la Plaça Farners, obertura del mercat de les flors i les herbes de la ratafia.
A les 10 del matí, a sota les voltes de la Banca Món, xerrada sobre remeis casolans amb herbes, a càrrec d'Anna Selga, farmacèutica i experta ratafiaire
A les 11 del mat, a sota les voltes de la Banca Mn, taller de cuina amb herbes, a càrrec d'AGAR
A les 12 del migdia, a la Casa de la Paraula, contes per a nens de 3 a 6 anys amb Els Follets de Penjacans, amb històries relacionades amb les flors i les herbes remeieres A la 1 del migdia, a la Plaça Farners, entrega dels premis del concurs de flors.
A les 5 de la tarda, a sota les voltes de la Banc Món, taller d'elaboració de ratafia, a càrrec de Lluís Carreras.
A les 6 de la tarda, a la Plaça Farners, I concurs d'olfacte d'herbes de la ratafia. Ho organitza la Confraria de la Ratafia. Inscripcions el mateix dia.
A 2/4 de 8 del vespre, a sota les voltes de la Banca Món, xerrada sobre destil·lació d'aiguardents, a càrrec de Joan Pujadas, del Celler Mas La Caçadora. Tot seguit, degustació de licors d'herbes.
A 2/4 de 9 del vespre, a la Plaça Farners, concert de música instrumental a càrrec de l'Orquestra Fireluche


Diumenge 4 de maig

A les 9,00 del matí, al Parc de Sant Salvador, caminada matinal per la Ruta del Rocar per conéixer flors i herbes que s'utilitzen en l'elaboració de la ratafia, a càrrec del Centre Excursionista Farners.
A les 9,30 del matí, a la Plaça Farners, obertura del mercat de les flors i les herbes de la ratafia.
A les 10.30 del matí, a la Plaça Farners, inici de la Passejada Popular de patinets per a nens i nenes, amb la participació dels capgrossos de Santa Coloma. Ho organitza la Colla Gegantera.
A les 11.30 del matí, a sota les voltes de la Banca Món, xerrada sobre els millorar aiguardents per fer ratafia, a càrrec de Ratafia Portet
A les 12 del migdia, a la Plaça Farners, concert vermout amb els combos de l'Escola de Música.
A les 5 de la tarda, a sota les voltes de la Banca Món, degustació d'infusions d'herbes a càrrec d'ALMA
A les 6 de la tarda, a la Plaça Farners, espectacle infantil a càrrec de Sol Solet Rialles.
A les 7 de la tarda, xocolatada popular, a càrrec de la Confraria de la Ratafia.

HIBRITUR SELVA

La Ratafia Terrània aconsegueix medalla de bronze als EUA

El licor català, entre la trentena de licors d'herbes reconeguts al San Francisco World Spirits Competition

Els tastadors del concurs de licors més important dels EUA. Foto: San Francisco World Spirits Competition.

La nova Ratafia Terrània continua recollint èxits mundials. Si, al febrer, va aconseguir una Medalla d'Or al Catavinum World Wine and Spirits Competition 2014 de Vitòria (País Basc), ara acaba d'aconseguir una Medalla de Bronze al San Francisco World Spirits Competition nord-americà. Ideada per dos gironins i elaborada a Licors Portet, a la Pobla de Segur (el Pallars Jussà), la ratafia ha aconseguit sorprendre al jurat d'un dels concursos més reconeguts del món.

Enguany s'havien presentat al concurs nord-americà més de 1.400 licors de 63 països diferents, i la Terrània ha estat reconeguda en la categoria de "licors d'herbes". En aquesta categoria, s'han endut la medalla d'or el Lucano italià, el Riga letó i el St. Germain francès.

VADEVI.CAT

SORTIDES DEL CAU Vinyes dels Aspres i Castell de Requesens

Carrer Requesens, 7 - 17708 - Cantallops - Alt Empordà - Catalunya

Tel. + 34 619 74 14 42

Dia: 1 de juny de 2014
Visita: 5 euros
Dinar: 15 euros

Places limitades. Apunteu-vos el més aviat possible via mail o watsapp


LA TERRA

El celler Vinyes dels Aspres es troba al municipi de Cantallops, el poble d'interior més septentrional de l’Alt Empordà, a redós del massís de l’Albera, un territori d’ondulacions suaus a la falda del Pirineu mediterrani.

En aquesta contrada, especialment agresta i eixuta, és on tenim les nostres vinyes, totes elles de propietat familiar des de fa generacions. Disposem d’una trentena d’hectàrees inscrites a la Denominació d’Origen Empordà, amb una mitjana d’edat de trenta anys, que es distribueixen en catorze parcel·les. En elles s’hi treballa bàsicament les varietats autòctones més característiques: garnatxa i carinyena i un xic de picapoll, així com també cabernet sauvignon, syrah i merlot. Aquest tipus de ceps, plenament adaptats al terreny i la climatologia permeten elaborar la gamma completa de vins i en concret cal destacar la gran versatilitat de la garnatxa, a la que a l’Empordà anomenem Lledoner, i que trobem tant en variant negra com roja o blanca.

El terreny és de component granític i pissarrenc, sòls antics i pedregosos, molt adients per a l’obtenció de raïm de qualitat. La conjunció de la terra i la tramuntana condicionen d’una forma molt notable el rendiment de les vinyes, essent la producció mitjana inferior als dos quilos per cep. Aquest component, juntament amb un acurat maneig agronòmic i el posterior tractament del raïm al celler, esdevenen clau per a l'obtenció de bons vins.


El Celler

El celler és a Can Batlle, casa pairal ja esmentada al segle XVII, on des de sempre s’hi havia fet vi i oli, i fins i tot taps de suro. És de destacar la florent etapa a principis del segle XX encapçalada per Narcisa Vicens, l’àvia mestra", així com el fet que una de les seves filles es casés amb Eduard Toldrà, cèlebre músic i compositor que, estiu rere estiu, impregnà Can Batlle de música i cultura.

A finals dels noranta, els hereus vàrem decidir reprendre la tasca al mateix indret que els nostres avis, condicionant i restaurant el celler i adequant-lo a les exigències d’avui dia per realitzar la vinificació.

Actualment disposem d’una premsa pneumàtica per poder elaborar amb la màxima qualitat les vinificacions blanques, i dotze tines d’acer inoxidable per realitzar les maceracions i fermentacions dels vins negres, totes elles a temperatura controlada.

Al celler antic és on fem l’envelliment del vi en bótes de roure francès d’Allier, i on reposa en la seva evolució final en ampolla. Actualment aquest celler és climatitzat, amb una temperatura i humitat constants per afavorir la bona evolució dels caldos. La fusta, la tècnica i, de segur, la història dels murs del celler ens ajuden a definir el perfil que desitgem per a cadascun dels nostres vins.

ELS VINS

En conjunt, produïm únicament 40.000 ampolles cada anyada, set elaboracions molt acurades i de producció limitada, dignes d’aquest racó de món magre en recursos i ric en essències.


Joves

Sota el nom jovial d’Oriol presentem els vins de l’any, blanc, rosat i negre. En ells predominen els sabors primaris, de fruita, si bé, especialment en el cas del rosat, amb un lleuger pas per fusta, compten amb un caràcter prou complex i sofisticat.


Oriol Negre
Oriol Negre 2013 A la vista és d'un color roig brilant intens, amb tonalitats porpres. En l'aspecte aromàtic predominen les aromes de fruita vermella madura, encara a la planta. De manera més subtil enriqueixen l' esquema aromàtic diversos traços d'albercoc...

Oriol Rosat
Oriol Rosat 2012 A la vista és d'un color roig pàl·lid amb matisos d'ull de perdiu. Primerament ens dóna frescor, notes d'herba fresca tallada i fruita vermella a punt de consumir. Més discretament apareixen tocs de ginebró, rosa i confitura de síndria....


Criança Blancs

Un blanc de garnatxa fermentat en bóta de roure francès, on mantenim el vi durant uns nou mesos, sobre les seves mares, fins al moment de l’embotellat. La criança i la marcada personalitat de la varietat garnatxa defineixen un blanc especialment

Blanc dels Aspres
Blanc dels Aspres 2011 Visualment ofereix un color groc palla poc intens, amb lleugers reflexes verdosos i un aspecte brillant. El recorregut aromàtic és ordenat i elegant. D’inici es troben unes notes molt fresques de mentol per seguir amb herba dels canonges,...


Criança Negres

El negre dels Aspres és una barreja de garnatxa, carinyena, cabemet i sirà, recollits i macerats per separat. L’envelliment el fem en bótes de roure d’Allier durant un any i mig. Al final d’aquest procés fem el cupatge de les diferents varietats i embotellem el vi, que encara mantindrem al celler almenys durant un any més. El S’Alou és l’altre negre envellit que fem. Les varietats garnatxa i carinyena que el componen procedeixen de la vinya del mateix nom, l’Alou. A l’edat mitjana, un alou era una propietat lliure de tributs, i la presència de l’article salat denota la penetració d'aquest parlar (avui mantingut a Cadaqués i les Illes). Les poques ampolles d’aquest vi provenen de la selecció dels nostres millors raïms, de la vinya més vella i de les bótes més noves.

S'Alou
S'Alou 2009 L'aspecte òptic es concreta en un color roig granat de bona intensitat. Olfactivament ofereix maduixot confitat i pruna clàudia molt madura. També marialluïsa, farigola, espàrrec de marge, un toc capriciós de dàtil i pissarra molt...

Negre dels Aspres
Negre dels Aspres 2009 Visualment es mostra de color roig granat intens. A nivell aromàtic fruites negres ben madures i herbes boscoses fan de base per a diferents tocs de pebre blanc, canyella mòlta, regalèssia i carbó vegetal d'alzina. En l'aspecte gustatiu...


Dolços

La família dels dolços és la més genuïna. S’elaboren a partir de raïms deixats pansir i no incorporen l’addició d’alcohol que és habitual en els vins de postres, i que sempre és difícil d’integrar. Tenim el Vi de Panses, elaborat exclusivament amb la varietat garnatxa roja. No es passa en cap moment per bóta, per tal de mantenir l'essència més primària del fruit. I d’aquest mateix vi base n’obtenim el Bac de les Ginesteres, després de deixar-lo en garrafes a sol i serena durant més de quatre anys. Això ens proporciona un vi lleugerament enrancit, doblement singular.

Bac de les Ginesteres
Bac de les Ginesteres 2004 A nivell visual es troba un color bru fustós d'arrel de cirerer. En l'aspecte olfactiu el ventall aromàtic és generós i delicat, sense prominències. S'hi troba flor de taronger i d'ametller, confitura de préssec de vinya, clova de coco,...

Vi de panses
Vi de panses 2006 Des del vessant òptic aquest vi es mostra amb una coloració rogenca i fustosa assimilable a l'arrel de cirerer envellida. L'esquema aromàtic és ampli i matisat amb referències clares i diàfanes de flor d'ametller, matafaluga, ametlla...

44es Jornades Gastronòmiques ABRIL 2014

JORNADA DEL ROSTIT CATALÀ

Dia: 7 d'abril
Lloc: Cau del Nap

DEGUSTACIONS

Pollastre groc català
Botifarres d'Aiguaviva
Amanida de Vilobí
Vi negre d'El Regadiu
Grana de capellà
Ratafia L'Avi Guillem
Ratafia Bosch Reserva
Ratafia dels Raiers 21 Llunes Reserva

Rostit de pollastre Groc Català i botifarres picants d'Aiguaviva

Amanida de Vilobí de la riba esquerra de l'Onyar

Vi negre d'El Regadiu de Sant Dalmai

Ratafia L'Avi Guillem

Ratafia Bosch Reserva

Ratafia dels Raiers 21 Llunes Reserva 2013

Conrtraetiqueta de la Ratafia dels Raiers amb el número d'ampolla 112 de la Reserva 2013

Licors Portet guanya quatre medalles d'or a la fira de Vitòria

Àngel Portet, copropietari de Licors Portet. Foto: D.M.


Licors Portet ha sumat quatre premis internacionals més. Els va aconseguir el mes de febrer passat a Vitòria, dins del concurs internacional per a vins i licors Catavinum. Els licors de la companyia de la Pobla de Segur que han estat guardonats són la Ratafia dels Raiers, el Licor de Cassís dera Val i el Licor de Taronja Portet, que es van estrenar com a licors reconeguts amb una medalla d'or en aquest concurs internacional. La Ratafia Raiers Reserva 2013 també va obtenir una medalla d'or, i ja és la segona que aconsegueix en una fira internacional. Aquests licors van haver de competir amb altres begudes espirituoses procedents dels Estats Units, el Canadà, Itàlia, França i Eslovènia, entre d'altres.

Aquest reconeixement arriba en un moment en què la família Portet es troba en ple procés d'expansió dels seus productes, especialment la ratafia, el producte estrella, amb el qual vol entrar en els mercats europeus.

L'empresa Portet fa 130 anys que fabrica licors de manera artesanal a la Pobla de Segur.

EL PUNT

VILOBÍ SALITJA I SANT DALMAI MUNICIPI GASTRONÒMIC Restaurant El Mirador LA RECEPTA DEL RESTAURANT Bacallà a la parmentier

Restaurant El Mirador de l'Aeroport
Aeroport Girona-Costa Brava
Veïnat de les Bòries
17184 Salitja
Tel. 972473408
Mail info@miradoraeroport.com

Col·labora amb la Fira Festa de la Botifarra Dolça

El restaurant El Mirador és un altre dels clàssics del municipi, a punt de fer 30 anys. L’Ildefonso, fill de l’agermanada vila andalusa de Quesada, li ha sabut donar un aire andalús, tant en l’arquitectura com en el menú i la carta. No hi falten clàssics com els calamarsos o la sépia a l’andalusa i el gaspatxo, però hi ha molt i molt més.

L’Ildefonso, a Vilobí i voltants no necessita presentació. El podríem definir com catalitzador del municipi en molts terrenys, des de la política, passant per la ciutadania, i fins a la cultura. Ha sabut mantenir a Vilobí les celebracions, festes i tradicions de la seva terra natal, com El Día de Andalucía. Destaquem la celebració de Nuestra Señora del Rocío des de 1992, a l’entorn de la qual hi ha una associació de veïns amb molta empenta. En el seu vocabulari no hi ha la paraula “no” quan es tracta de col•laborar amb quelcom important al municipi.

Segons explica el mateix Ildefonso, els inicis van ser modestos, el juny del 1984: una terrassa arranjada com un merendero típic, amb unes 30 cadires, del qual tenien cura els membres de la família. L’èxit fou immediat i permeté anar ampliant el negoci, fins a les actuals 500 cadires, el parc d’atraccions i entre 25 i 30 empleats segons les èpoques.

La clientela és fidel, inclou tots els pobles de la rodalia de Vilobí, sobretot famílies amb nens, i els usuaris habituals de l’aeroport que coneixen que portes enfora de les instal•lacions aeroportuàries però ben a tocar, hi ha una bona opció per menjar amb bona relació qualitat-preu. Quan fa bon temps la terrassa de El Mirador també esdevé menjador. Els forasters per als qui els avions no formen part del paisatge quotidià, queden embadalits mirant els avions aterrar i enlairar-se. Aquesta relació de qualitat i preu i aquestes vistes han estat clau per a l’èxit, segons l’Ildefonso.


Com ja sabeu els lectors de Tosquija, l’Ildefonso és el germà de l’Àngel, de l’antic Pub l’Únic i de l’actual restaurant El Revolt, l’altre restaurant del municipi on podem trobar en harmonia els sabors catalans i andalusos. A El Mirador, al voltant d’una mateixa taula, uns poden fruir de les especialitats andaluses acompanyades amb sangria i altres d’una botifarra amb mongetes, d’uns canelons, d’un suquet, d’uns peus de porc amb cargols, d’unes hortalisses a la brasa amb romesco o d’una fideuà, amb els corresponents vi i gasosa.

Els més menuts hi trobaran un ben arranjat parc d’atraccions de pagament, amb llits elàstics, trenet, castell, autos de xoc, “cavallitos” i molt més. Quan les atraccions són tancades o el pressupost és modest, també hi ha una zona amb gronxadors i tobogans que pot fer la competència a qualsevol parc infantil urbà. Els plats infantils són variats, i no queden entrampats en la monòtona oferta habitual de carn arrebossada i macarrons.

El Mirador està immillorablement equipat per a tot tipus d’aconteixements i per gaudir-ne amb la família. A l’interior disposa de dues sales per a tot tipus de celebracions, familiars, festives o professionals. No cal pensar només en batejos, casaments i comunions. El lloc és idoni per celebracions més regulars, especialment aniversaris infantils. També fan revetlles de cap d’any. Per cert, obren 365 dies l’any.

El Mirador ofereix carta, menú diari, menú de cap de setmana i menús especials per a grups. Sempre he tingut aquest restaurant per una molt bona opció per menjar peix cuinat amb respecte i amb una bona relació qualitat preu: a la planxa, al forn, fregit, amb espàrrecs, en suquet, a la donostiarra, etc. Això no vol pas dir, és clar, que no tractin la carn de la mateixa manera. Diguem, que pel que fa al peix aquí hi ha menys restaurants que puguin fer-li la competència. Dit això, segons la carta, les especialitats recomanades de la casa són els arrossos a la paella, les fideuàs, el bacallà a la Parmentier i l’ànec amb orellanes.

Per cert, El Mirador és el darrer lloc on em varen servir un pijama per postres. D’això no fa pas tant, però ara ja han deixat de tenir-ne. Els temps actuals, on tendim a comptar les calories amb decimals, no són els més propicis per aquestes postres tan esplèndides i reconfortants. Potser pel trentè aniversari s’engresquen i el tornen posar a la carta, si cal, en línia amb els temps, com a postres per compartir, per exemple amb la parella en un sopar romàntic?

La recepta
Bacallà a la Parmentier

Ingredients:

Oli d’oliva verge
Lloms de bacallà
Pernil ibèric
Puré de patata

Elaboració:

Un cop dessalats els trossos de bacallà i, important, ben escorreguts, es deixen confitar submergits en oli d’oliva verge unes tres hores. S’escorren i es fan al forn.

A banda es té preparat un puré de patata. Encara, a banda s’ha passat un moment per la planxa una llesca de pernil ibèric.

S’emplata amb una capa de puré, el tros de bacallà a sobre, i encara guarnit amb el pernil.


Germà Coenders
Escriptor gastronòmic

BOTIFARRADA DOLÇA 2014